Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Altres’ Category

Almudena Grandes

A mi, els llibres d’Almudena Grandes m’agraden molt

Read Full Post »

El dijous passat, 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers la dona a l’Institut Guindàvols vam treballar aquesta problemàtica, sota la idea que “Estimar mai no fa mal”.

La jornada va estar marcada per un seguit d’activitats reflexives sobre la violència i els seus tipus, en les quals va participar tot el centre.

L’alumnat de teatre va introduir l’activitat amb un sketch. Tot seguit vam fer una petita enquesta a l’aula on l’alumnat va reflexionar sobre les seves conductes envers la violència de gènere i els vam donar a conèixer els diferents tipus.

Finalment, es va explicar l’iceberg de la violència i vam pensar diferents actuacions-frases on s’empra la violència de gènere no visible.

Cada grup va penjar les mans i els cors, aquí teniu el que van fer l’alumnat de 3r d’ESO A, la meva tutoria. Bona feina.

Read Full Post »

Read Full Post »

Divendres 19, a l’edifici transfronterer, es va celebrar l’acte de lliurament dels premis dels treballs de recerca de la UdL.

Tres alumnes de l’Institut Guindàvols van obtenir reconeixment pels seus TdR, enhorabona a la Chaimaa, Kaoutar i Belen i als seus tutors, David i Anicet!

Read Full Post »

A NATION IN RETREAT

Excel.lent exposició sobre l’exili republicà al final de la Guerra Civil a la Biblioteca Pública de Lleida.

És una selecció de les imatges enviades per les agències internacionals entre le 26 de gener i el 10 de febrer de 1939

Read Full Post »

Aquitania

Si us agrada la novel.la històrica segur que gaudireu amb la lectura d’aquest llibre d’Eva Garcia Sáenz de Urturi

Read Full Post »

Dimarts, 1 de juny, vaig participar en la tertúlia de Lleida TV, com sempre bon ambient i repàs de l’actualitat de la ma de Santi Roig

enllaç

Read Full Post »

He llegit Tàndem, de Maria Barbal, regal de Sant Jordi d’enguany, m’ha agradat molt, tant la història com la manera d’escriure de l’autora; la novel.la se m’ha fet curta, però, potser sóc una mica estrany en això, m’agraden molt les trames complexes i les descripcions més detallades, les novel.les que et duren més dies. Cada autor o autora té la seva manera d’escriure i la de la Maria Barbal és molt, molt bona, i cada cop més reconeguda, però amb el mateix argument i unes descripcions molt més detallades el plaer de la lectura s’allargaria més. Torno a la novel.la recomanant-la i felicitant a l’autora, una de les coses que més d’ha agradat és la visió positiva que ens dóna en una temàtica difícil.

Read Full Post »

Dimarts 20 d’abril vaig participar en la tertúlia de Diari de Nit a Lleida Televisió, conjuntament amb en Joan Busqueta i José Luís Aguilà, sota la direcció de Santi Roig, un plaer, com sempre, bon ambient i reflexions interessants. Si voleu recuperar el programa cliqueu en aquest enllaç

Read Full Post »

Diumenge, 31 de gener, un any més, la ciutat de Lleida ha commemorat el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust amb un acte que s’ha desenvolupat a l’entorn l’escultura Fita, d’Àngel Eroles, i en el qual han intervingut representants dels principals col·lectius que van patir la persecució per part del nazisme. L’acte ha estat organitzat per la Paeria de Lleida amb la col.laboració del Grup de recerca de Memòria Històrica del Centre Excursionista (CELL) i del Grup DEMD LLEIDA, format per professorat d’instituts que treballen amb l’alumnat la Memòria Històrica i en particular l’Exili, la Deportació i l’Holocaust. Aquest acte els últims anys s’havia celebrat al Teatre Municipal de l’Escorxador amb l’assitència de grups d’alumnat de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat. Aquest any, la pandèmia ha obligat a canviar el format: aire lliure i pocs assistents

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s’ha dirigit als assistents, agafant com a punt de partida del seu missatge el lema de la diada: ‘Sigues la llum en la foscor’. “L’acte d’avui té una dimensió política, però alhora celebrem un treball d’amor, memòria i justícia vers aquells que van ser exterminats per uns altres que desitjaven la desaparició de la seva memòria. Som aquí per dir alt i fort que la vida de totes i cadascuna de les víctimes té, tenia i tindrà un sentit”. També ha assenyalat que a més de recordar les víctimes, “cal estar alertes i treballar contra els diversos tipus de foscor, per plantar cara a la persecució basada en la identitat, en la desinformació i en la negació de la justícia. Si som aquí és perquè estem compromesos en les diverses maneres de ser la llum, resistint-nos a les falsedats i exercint actes de solidaritat”; finalment, l’alcalde ha dit que “encara ara hi ha prou motius relacionat amb la negació, la divisió, la desinformació, l’odi, la xenofòbia i el racisme, perquè ens mantinguem alerta”. Un compromís pensant en les properes generacions de joves, que no tindran l’oportunitat d’escoltar els testimonis vius de qui va patir aquesta barbàrie. “Tots tenim el deure moral, cívic i polític de mantenir encesa la torxa del record, per això som aquí avui i continuarem venint els propers anys. És extremadament important que les noves generacions sàpiguen què va passar, que no va ser un episodi aïllat, sinó una de les tragèdies més intenses que s’han abatut sobre la història de la Humanitat”.

Gràcies a l’actor i director de teatre Jaume Belló que ha actuat de mantenidor de l’acte i al grup Guerrilla Folk que ha aoprtat la música, molt emotiva, tot i el fort vent.

A més de l’alcalde e Lleida, han intervingut, Josep SanMartín, representant del Comitè Internacional de Mauthausen i delegat de l’Amical a l’Aragó; el president del grup de recuperació de la Memòria Històrica del CELL, Joan Ramon Segura, així com representants de col·lectius que van patir persecució pel nazisme. Sílvia Schnessel ho ha fet per la comunitat jueva de Lleida; Josep Roigé, pel col·lectiu gitano; Josep Guàrdia, en nom dels perseguits polítics i presoners republicans espanyols; Noemi Bosch, per l’Associació Lgbtiq Colors de Ponent; Joan Sorribes, per l’Associació Down Lleida; els alumnes Dioyana B. Yaneva i Pau Cases, en nom dels infants víctimes dels camps, i Salvador Escudé, com a veu de les minories religioses. Tots ells han dipositat una espelma a peus del monument, un cop llegit el seu missatge.

L’acte ha finalitzat amb una ofrena floral d’institucions i col·lectius davant l’escultura Fita.

És bonic veure la bandera republicana en un acte a la ciutat i fa goig amb la Seu Vella al fons

Read Full Post »

Older Posts »