Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘11 de Setembre’

Ahir al vespre es va celebrar a Lleida la tradicional marxa de torxes que se celebra cada any la vigília de l’11 de setembre, des del Roser fins a la Seu Vella, més gent que mai.

IMG_1616.JPG

IMG_1622.JPG

IMG_1630.JPG

IMG_1633.JPG

IMG_1636.JPG

Vídeo a TotLleida

 

 

 

 

Read Full Post »

IMG_9611

IMG_9633

IMG_9649

IMG_9660

IMG_9664

IMG_9676

IMG_9679

IMG_9683

Read Full Post »

20140910 Imatge de laV

 

Read Full Post »

El director adjunt del diari El Periodico ha analitzat l’impacte de les xarxes socials en l’apoderament de la societat civil i la connexió entre els moviments socials i el poder polític

El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Lleida va acollir ahir al vespre la conferència “L’apoderament digital”, a càrrec del director adjunt d’El Periodico de Catalunya, Albert Sàez. La xerrada d’Albert Sàez – doctor en periodisme, ha estat vicerector de la Universitat Ramon Llull i director del diari Avui, a més de president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, entre d’altres responsabilitats – ha encetat els actes oficials organitzats per l’Ajuntament de Lleida amb motiu de la celebració de la Diada.

Sàez ha analitzat l’ impacte de les xarxes socials en l’emergència dels moviments socials i civils que s’han viscut a Espanya i Europa a partir de la primavera de 2011. Per al periodista “les xarxes socials han servit per articular la societat civil al marge de les institucions i per pressionar al sistema polític en una determinada direcció” i “han aconseguit demostrar la força que tenen”. En aquest sentit, per al director adjunt d’ El Periodico les noves xarxes socials “estan reequilibrant les forces entre la societat civil i el poder polític, un assumpte que des del primer moment, els pares de democràcia liberal moderna com John Locke o Stuart Mill van considerar nuclear fins el punt d’arribar a afirmar que la fortalesa d’una democràcia cal mesurar-la per la fortalesa de la societat civil”. Davant aquest fet “el poder polític no pot quedar indiferent a aquest nou equilibri de forces” i ha assegurat que ”’ immobilisme esperona als qui promouen canvis més radicals”, ha assegurat Sàez.

Les xarxes socials, la tecnologia explica Sàez, reorganitzen les relacions socials, personals, econòmiques, culturals i polítiques i “en fer-ho ens donen l’oportunitat d’aprofundir, no pas de superar, els valors que van inspirar el gran canvi social immediatament posterior als fets de 1714: la Il•lustració, un programa humanista basat en la raó i el coneixement com a base de les decisions polítiques, un programa d’emancipació dels individus per fer-los més lliures i, per tant, més responsables del seu propi destí per tal de participar en el govern comú, en el govern democràtic. Les xarxes socials ajuden a avançar en aquest terreny, més en l’àmbit de la societat civil que en el de l’estricte poder polític”, ha conclòs.

Amb aquest acte s’han iniciat oficialment els actes commemoratius de la Diada de l’11 de setembre organitzats per l’Ajuntament de Lleida. Aquest matí ja s’han començat a repartir les senyeres entre la ciutadania. L’acte central de la Diada tindrà lloc el dia 11 de setembre (11h) amb l’ofrena floral i institucional que organitza l’Ajuntament de Lleida davant del pont llevadís, amb el pregó a càrrec de l’historiador Manel Lladonosa i la interpretació de la coral Xiroia de l’Ateneu Popular.

Read Full Post »

20130911 11 de Setembre 1

La ciutat de Lleida ha celebrat un any més els actes institucionals de l’Onze de Setembre al turó de la Seu Vella. El paer en cap, Àngel Ros, amb la pregonera d’enguany, l’escriptora Rosa Fabregat, i acompanyat de la Corporació Municipal i de les autoritats locals, ha presidit l’acte i ha insistit en què Catalunya té el dret i ha d’exercir el dret a decidir. L’alcalde, en el seu missatge institucional, ha afirmat que Catalunya ha de desenvolupar un projecte nacional que vagi en línia amb les aspiracions del poble i ha afegit “només amb l’exercici del dret a decidir resoldrem la crisi institucional actual”. Ros ha teixit el seu discurs dient que avui els catalans “commemorem un període tràgic de la nostra història, celebrem la nostra persistència com a nació i reivindiquem el dret sobre el nostre futur”.

L’escriptora Rosa Fabregat, encarregada de fer el pregó d’enguany, ha mostrat en el seu discurs la seva estima pel país i el paper de la cultura en la construcció del país. Fabregat ha basat el seu pregó en què Catalunya ve d’un passat i va cap a un futur amb confluència de camins, practicant la transversalitat. Així, ha continuat, Catalunya pot aconseguir “ser lliure que és el que reclama”. La cerverina ha acompanyat les seves paraules amb poesia, resseguint esdeveniments històrics determinants en la història de Catalunya. 

Pregó de Ros Fabregat 1    Pregó de Rosa Fabregat 2

Discurs de l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros

La Coral Sícoris ha posat el toc musical a l’acte i ha interpretat “El Rossinyol” i “Els Segadors”.

Els lleidatans s’han donat cita en aquest marc incomparable per commemorar la Diada Nacional de Catalunya on, com és tradicional, les diferents entitats de la ciutat han fet les ofrenes florals. Al llarg del matí s’han succeït les ofrenes al monument de les entitats lleidatanes. Els actes oficials s’han fet a la Seu Vella però, com en anteriors celebracions, també s’han obert les portes de l’antic convent del Roser perquè les entitats lleidatanes també poguessin fer-hi les seves ofrenes florals.

El programa d’actes de la Diada continua aquesta tarda amb el concert de la Banda Municipal de Lleida a la plaça de la Paeria.

Read Full Post »

20130910 Marxa de Torxes 2

Volem decidir lliurement i democràticament el nostre futur col.lectiu

MANIFEST

Reclamem l’exercici del liure dret a dicidir del poble català per mitjà d’una consulta. donem el nostre suport al Parlament de Catalunya que ha engegat el procés per exercir el Dret a Deicidr del poble català.

El Dret a Decidir és un dret fonamental de qualsevol nació i, per tant, també de Catalunya. Aquest dret inclou la potestat de triar democràticament la nostra forma d’organització política. Una opció clarament vinculada a les millores de la condició de vida individual i col.letiva de les catalanes i dels catalans.

El Dret a Decidir representa una pràctica cívica i democràtica i com a tal en reclamem el lliure exercici, des d’una actitud dialogant però ferma, pacífica i amb respecte a les diferents opcions.

Donem el nostre suport a le Declaracions del Parlament de Catalunya en defensa i promoció del Dret a Decidir del poble català.

20130910 Marxa de Torxes 1

Read Full Post »

20130910 marxa_torxes_2013_2

Sortida a les 8 al Roser fins a la Seu Vella

Read Full Post »

20130909 Marina Geli 2

Marina Geli, metgessa, diputada al Parlament de Catalunya i exconsellera, ha estat l’encarregada de pronunciar aquest dilluns la conferència inaugural dels actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida. Geli ha glossat en el seu discurs sobre la Catalunya de present i de futur que, com a nació, ha de tenir la voluntat de ser ciutat i reivindicar la Catalunya de xarxa de ciutats i pobles. La diputada catalana ha afirmat que cal fer compatible una Catalunya local i global, urbana i rural, vella i nova, del literal i de l’interior, pagesa i industrial, la del mediterrani i la dels Pirineus, alhora que s’ha de pensar des de la part en el tot.

En el Saló de Sessions de la Paeria, on ha tingut lloc la conferència, Geli ha reivindicat la Catalunya de l’Eix Transversal, remarcant la seva potencialitat, i també ha posat en relleu el sector agroalimentari, així com també el turístic, com un dels àmbits estratègics del país. En les seves paraules, ha fet ús de la poesia i ha citat la relació epistolar de Màrius Torres amb Joan Sales per reivindicar Lleida i la Catalunya de terra endins per interpretar Catalunya sencera. 

20130909 Marina Geli 1

El paer en cap, Àngel Ros, que ha presidit l’acte a la Paeria acompanyat dels membres de la Corporació Municipal, ha remarcat la dimensió que té la Diada Nacional, tant festiva com reivindicativa, en què els catalans surten al carrer per trametre el seu sentiment. Ros ha recordat que aquesta conferència, que ja és tradicional en els actes de celebració de la Diada, pretén posar en comú i debatre sobre el futur del país i ha agraït que Marina Geli en sigui la conferenciant d’enguany. L’alcalde ha repassat la seva trajectòria en l’àmbit polític, ja que, segons ha detallat, ha deixat una petjada destacada com a consellera a les Terres de Lleida desenvolupant millores en les infraestructures i els serveis vinculats a la salut. Si la voleu escoltar:

Audio de la conferència de Marina Geli 1

Audio de la conferència de Marina Geli 2

Audio de la conferència de Marina Geli 3

 

Read Full Post »

PROGRAMA D’ACTIVITATS

Dilluns 9 de setembre. 19 h. Saló de Plens de la Paeria. Conferència Catalunya: present i futur, a càrrec de Marina Geli, metgessa i diputada al Parlament de Catalunya

Dimarts 10 de setembre. 19 h. Seu Vella. Commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a càrrec de la Generalitat de Catalunya, presidida per la Consellera de Benestar Social i Família, l’Hble. Sra. Neus Munté

20.15 h. Plaça de la Llotja. Ballada de sardanes amb la Cobla Municipal de Lleida. Organitza: Grup Sardanista Montserrat

Dimecres 11 de setembre.   De 9 a 11 h. Seu Vella. Davant del pont llevadís Ofrena de les entitats cíviques de Lleida.  11 h. Seu Vella. Davant del pont llevadís Ofrena institucional de l’Ajuntament de Lleida, pregó a càrrec de l’escriptora Rosa Fabregat i interpretació musical a càrrec de la Coral Sícoris

19 h. Plaça Paeria. Concert de l’Onze de setembre a càrrec de la Banda Municipal de Lleida

Read Full Post »

Després de la Diada de l’11 de Setembre de 2012 i la manifestació del mateix dia a Barcelona podem afirmar que a Catalunya ha canviat la centralitat política, entenent per centralitat on se situa políticament la majoria de la ciutadania.

Durant la Transició de la Dictadura Franquista a la Democràcia, la centralitat es va situar a Catalunya en la democràcia i l’autonomisme, i així les demandes de l’oposició democràtica del tardofranquisme “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” que eren minoritàries, un cop mort Franco, a partir de 1976 i sobretot 1977 es van convertir en majoritàries i es van imposar, tot i que va ser en un procés  reformista, de pacte i no de ruptura; podem dir que es van aconseguir -tot i que amb matisos i amb tempos- les llibertats democràtiques, l’amnista (diverses lleis d’amnistia) i l’Estatut d’Autonomia i la recuperació de l’autogovern amb el restabliment de la Generalitat Republicana i el retorn del President Tarradellas.

Durant les dècades posteriors, Convergència i Unió, sota la direcció del President Pujol, va aconseguir situar una nova centralitat política: el catalanisme. Pujol va desenvolupar una estratègia que ell mateix definia com “el peix al cove” que consistia en anar aconseguint competències de l’Estat a base de demandes i de pactes amb els diferents governs, primer del PSOE i després del PP, l’objectiu final era augmentar l’autogovern de Catalanya dins de l’Estat Espanyol. El catalanisme i la construcció de l’autogovern eren la centralitat política d’aquella època.

El President Maragall va fer un pas més i en una aposta arriscada i pactant amb el primer Zapatero, aquell de “apoyaré el Estatuto d’Autonomia …”  es va atrevir a revisar l’encaix de Catalunya amb Espanya, a partir del reconeixement de Catatalunya com a Nació en una Espanya plural (federal o confederal). Això va fracassar pel canvi d’orientació del mateix Zapatero, per les sentències judicials contra l’ensenyament de la llengua catalana i sobretot per la sentència del Tribunal Constitucional -a instàncies del PP- contra un Estatut d’Ajutonomia aprovat pel Parlament de Catalunya, en referèndum pel poble de Catalunya i per les Corts Espanyoles. El TC amb aquesta sentència va dinamitar l’encaix de Catalunya dins Espanya a partir d’un reconeixement de la realitat nacional catalana, es volia una uniformització espanyola.

En la manifestació del 10-J contra aquesta sentència es van sentir molts crits per la independència, però no eren pas majoritaris, ni ho eren les estelades. La incapacitat dels partits polítics espanyols i catalans de tornar a refer l’encaix que aquell Estatut suposava va fer crèixer el sentiment que en el marc polític de la Constitució de 1978,  els drets de Catalunya no eren reconeguts. Evidenment, hi havia encara alternatives federals o confederals, però calia canviar la Constitució i els grans partits d’àmbit espanyol no s’ho ni van plantejar.

Avui, 12 de setembre de 2012, la centralitat política ha tornar a modificar-se, a la manifestació d’ahir gairebé totes les senyeres eren estelades i el crit gairebé unànim va ser “Independència”. Avui la major part de la societat catalana vol un Estat propi en el marc europeu, fa pocs anys no era així, però avui sí. La crisi econòmica i els saldos escandalsosament negatius de les balances fiscals hi han contribuït, les opinions de dirigents polítics espanyols i d’alguns mitjans de comunicació espanyols també hi han contribuït. Moltes persones, nascudes a Catalunya o a fora i que hi viuen, volen que Catalunya tingui un Estat propi, volen que Catalunya sigui un Estat en el marc de la Unió Europea.  El canvi ha estat molt ràpid, els partits majoritaris (CDC, UDC i PSC) han estat desbordats i hauran de reconstruir els seus discursos polítics i les seves estratègies. Els partits que no recullin els sentiments i els anhels expressats en les manifestacions, del 10-J de 2010 i de l’11-S de 2011- quedaran fora de la centralitat política. També resulta evident que algun partit, com el PP, voldrà mantenir l’estatus actual en el marc de la Constitució de 1978, i tindrà un percentatge de població de Catalunya que els doni suport, però avui això és inviable perquè no ho volen la majoria de catalans i catalanes, per tant s’ha de construir un nou marc polític i, pel que es va veure ahir, un Estat propi, que pot adoptar diverses formes i pot ser un procés fins i tot confederal en el marc espanyol o totalment independent, això ho decidirà la ciutadania. Els i les dirigents polítics han de marcar el rumb, si no ho fan -com ho van fer en el seu moment i context el President Tarradellas, el President Pujol i el President Maragall- quedaran sobrepassats per la realitat. Ara el moment és un altre i la centralitat política ha canviat:  la demanda d’un Estat propi i una relació completament diferent a l’actual amb Espanya.

Read Full Post »

Older Posts »