Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘11 de Setembre’

20130909 Marina Geli 2

Marina Geli, metgessa, diputada al Parlament de Catalunya i exconsellera, ha estat l’encarregada de pronunciar aquest dilluns la conferència inaugural dels actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida. Geli ha glossat en el seu discurs sobre la Catalunya de present i de futur que, com a nació, ha de tenir la voluntat de ser ciutat i reivindicar la Catalunya de xarxa de ciutats i pobles. La diputada catalana ha afirmat que cal fer compatible una Catalunya local i global, urbana i rural, vella i nova, del literal i de l’interior, pagesa i industrial, la del mediterrani i la dels Pirineus, alhora que s’ha de pensar des de la part en el tot.

En el Saló de Sessions de la Paeria, on ha tingut lloc la conferència, Geli ha reivindicat la Catalunya de l’Eix Transversal, remarcant la seva potencialitat, i també ha posat en relleu el sector agroalimentari, així com també el turístic, com un dels àmbits estratègics del país. En les seves paraules, ha fet ús de la poesia i ha citat la relació epistolar de Màrius Torres amb Joan Sales per reivindicar Lleida i la Catalunya de terra endins per interpretar Catalunya sencera. 

20130909 Marina Geli 1

El paer en cap, Àngel Ros, que ha presidit l’acte a la Paeria acompanyat dels membres de la Corporació Municipal, ha remarcat la dimensió que té la Diada Nacional, tant festiva com reivindicativa, en què els catalans surten al carrer per trametre el seu sentiment. Ros ha recordat que aquesta conferència, que ja és tradicional en els actes de celebració de la Diada, pretén posar en comú i debatre sobre el futur del país i ha agraït que Marina Geli en sigui la conferenciant d’enguany. L’alcalde ha repassat la seva trajectòria en l’àmbit polític, ja que, segons ha detallat, ha deixat una petjada destacada com a consellera a les Terres de Lleida desenvolupant millores en les infraestructures i els serveis vinculats a la salut. Si la voleu escoltar:

Audio de la conferència de Marina Geli 1

Audio de la conferència de Marina Geli 2

Audio de la conferència de Marina Geli 3

 

Anuncis

Read Full Post »

PROGRAMA D’ACTIVITATS

Dilluns 9 de setembre. 19 h. Saló de Plens de la Paeria. Conferència Catalunya: present i futur, a càrrec de Marina Geli, metgessa i diputada al Parlament de Catalunya

Dimarts 10 de setembre. 19 h. Seu Vella. Commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a càrrec de la Generalitat de Catalunya, presidida per la Consellera de Benestar Social i Família, l’Hble. Sra. Neus Munté

20.15 h. Plaça de la Llotja. Ballada de sardanes amb la Cobla Municipal de Lleida. Organitza: Grup Sardanista Montserrat

Dimecres 11 de setembre.   De 9 a 11 h. Seu Vella. Davant del pont llevadís Ofrena de les entitats cíviques de Lleida.  11 h. Seu Vella. Davant del pont llevadís Ofrena institucional de l’Ajuntament de Lleida, pregó a càrrec de l’escriptora Rosa Fabregat i interpretació musical a càrrec de la Coral Sícoris

19 h. Plaça Paeria. Concert de l’Onze de setembre a càrrec de la Banda Municipal de Lleida

Read Full Post »

Després de la Diada de l’11 de Setembre de 2012 i la manifestació del mateix dia a Barcelona podem afirmar que a Catalunya ha canviat la centralitat política, entenent per centralitat on se situa políticament la majoria de la ciutadania.

Durant la Transició de la Dictadura Franquista a la Democràcia, la centralitat es va situar a Catalunya en la democràcia i l’autonomisme, i així les demandes de l’oposició democràtica del tardofranquisme “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” que eren minoritàries, un cop mort Franco, a partir de 1976 i sobretot 1977 es van convertir en majoritàries i es van imposar, tot i que va ser en un procés  reformista, de pacte i no de ruptura; podem dir que es van aconseguir -tot i que amb matisos i amb tempos- les llibertats democràtiques, l’amnista (diverses lleis d’amnistia) i l’Estatut d’Autonomia i la recuperació de l’autogovern amb el restabliment de la Generalitat Republicana i el retorn del President Tarradellas.

Durant les dècades posteriors, Convergència i Unió, sota la direcció del President Pujol, va aconseguir situar una nova centralitat política: el catalanisme. Pujol va desenvolupar una estratègia que ell mateix definia com “el peix al cove” que consistia en anar aconseguint competències de l’Estat a base de demandes i de pactes amb els diferents governs, primer del PSOE i després del PP, l’objectiu final era augmentar l’autogovern de Catalanya dins de l’Estat Espanyol. El catalanisme i la construcció de l’autogovern eren la centralitat política d’aquella època.

El President Maragall va fer un pas més i en una aposta arriscada i pactant amb el primer Zapatero, aquell de “apoyaré el Estatuto d’Autonomia …”  es va atrevir a revisar l’encaix de Catalunya amb Espanya, a partir del reconeixement de Catatalunya com a Nació en una Espanya plural (federal o confederal). Això va fracassar pel canvi d’orientació del mateix Zapatero, per les sentències judicials contra l’ensenyament de la llengua catalana i sobretot per la sentència del Tribunal Constitucional -a instàncies del PP- contra un Estatut d’Ajutonomia aprovat pel Parlament de Catalunya, en referèndum pel poble de Catalunya i per les Corts Espanyoles. El TC amb aquesta sentència va dinamitar l’encaix de Catalunya dins Espanya a partir d’un reconeixement de la realitat nacional catalana, es volia una uniformització espanyola.

En la manifestació del 10-J contra aquesta sentència es van sentir molts crits per la independència, però no eren pas majoritaris, ni ho eren les estelades. La incapacitat dels partits polítics espanyols i catalans de tornar a refer l’encaix que aquell Estatut suposava va fer crèixer el sentiment que en el marc polític de la Constitució de 1978,  els drets de Catalunya no eren reconeguts. Evidenment, hi havia encara alternatives federals o confederals, però calia canviar la Constitució i els grans partits d’àmbit espanyol no s’ho ni van plantejar.

Avui, 12 de setembre de 2012, la centralitat política ha tornar a modificar-se, a la manifestació d’ahir gairebé totes les senyeres eren estelades i el crit gairebé unànim va ser “Independència”. Avui la major part de la societat catalana vol un Estat propi en el marc europeu, fa pocs anys no era així, però avui sí. La crisi econòmica i els saldos escandalsosament negatius de les balances fiscals hi han contribuït, les opinions de dirigents polítics espanyols i d’alguns mitjans de comunicació espanyols també hi han contribuït. Moltes persones, nascudes a Catalunya o a fora i que hi viuen, volen que Catalunya tingui un Estat propi, volen que Catalunya sigui un Estat en el marc de la Unió Europea.  El canvi ha estat molt ràpid, els partits majoritaris (CDC, UDC i PSC) han estat desbordats i hauran de reconstruir els seus discursos polítics i les seves estratègies. Els partits que no recullin els sentiments i els anhels expressats en les manifestacions, del 10-J de 2010 i de l’11-S de 2011- quedaran fora de la centralitat política. També resulta evident que algun partit, com el PP, voldrà mantenir l’estatus actual en el marc de la Constitució de 1978, i tindrà un percentatge de població de Catalunya que els doni suport, però avui això és inviable perquè no ho volen la majoria de catalans i catalanes, per tant s’ha de construir un nou marc polític i, pel que es va veure ahir, un Estat propi, que pot adoptar diverses formes i pot ser un procés fins i tot confederal en el marc espanyol o totalment independent, això ho decidirà la ciutadania. Els i les dirigents polítics han de marcar el rumb, si no ho fan -com ho van fer en el seu moment i context el President Tarradellas, el President Pujol i el President Maragall- quedaran sobrepassats per la realitat. Ara el moment és un altre i la centralitat política ha canviat:  la demanda d’un Estat propi i una relació completament diferent a l’actual amb Espanya.

Read Full Post »

Entre els actes de commemoració de l’11 de Setembre a la nostra ciutat, ahir vaig assistir als actes insitucionals de la Diada que organitza el Govern de la Generalitat a la Seu Vella i avui als actes que celebra la cituat a la mateixa Seu Vella, amb les ofrenes florals de les entitats de la ciutat, amb la participació de la coral dels Maristes i la  lectura del pregó per part de Josep Vallerdú que ha realitzat una anàlisi molt lúcida de la situació actual de Catalunya.

A la tarda assistiré al concert que amb motiu de la Diada Nacional la Banda Municipal de Lleida fa a la Plaça de La Paeria.

No he pogut anar a la manifestació de Barcelona però m’hi hauria agradat poder-hi participar.

Read Full Post »

Imatge

Diada Nacional de Catalunya

        Aquesta és la bandera de Catalunya, per l’11 de Setembre posem-la a les finestres i balcons, també en aquestes finestres al món que és Internet.

En aquest 11 de Setembre de 2012 es posa de manifest que la majoria del poble català vol que Catalunya sigui un Estat propi dins d’Europa, ja fa dos anys que la possiblitat d’encaixar en un estat federal o confederal espanyol es va truncar amb la no acceptació per part del Tribunal Constitucional de l’Estatut d’Autonomia votat pels catalans, així com diverses sentències dels òrgans judicials espanyols  que qüestionen aspectes fonamentals del nostre país com la llengua.  En aquell moment es va fer palès que l’encaix de la nació catalana requeria una reforma constitucional en un sentit federal o confederal i des de l’Estat espanyol es va fer el contrari. Avui en dia els anhels d’autogovern i de reconeixement de la nació catalana per part de la majoria de catalans i catalanes ja no troben camí en un Estat dirigida per persones que no són capaces d’entendre la realitat plurinacional d’Espanya. Així doncs, és aquesta incapacitat de les elits dirigents espanyoles i de molts mitjans de comunicació que han portat a la majoria dels catalans i catalanes a voler que Catalunya sigui reconeguda com un Estat propi en el marc europeu. Tothom sap que això és difícil d’aconseguir però no és impossible, fa pocs anys vam viure a  Europa la desintegració de l’URSS, el sorgiment de nous estats i la reunificació alemanya, i tot això abans que passes semblava ben bé impossible.  Si l’anhel, ara majoritari, de que Catalunya sigui un Estat arriba a cristalitzar quedarà pendent l’articulació amb la resta de Països Catalans. En un Estat Espanyol Confederal aquesta qüestió potser era més fàcil de resoldre, al menys teòricament, perquè a la pràctica el model d’estat federal o confederal no han tingut a Espanya una oportunitat real.  El “café para todos” de les Comunitats Autònomes de la Transició va ser per no reconèixer les nacions. Ara estem en una nova etapa. Els Govern del PSOE amb Zapatero i del PP amb Rajoy més el sistema judicial espanyol i el Tribunal Constitucional han empès a una situació històrica en la que el poble de Catalunya, si vol mantenir la seva identitat nacional i la seva voluntat d’autogovern, exigirà construir un Estat. Probablement sobrepassant les possicions estratègiques i tàctiques dels partits, cal recordar que els partits majoritaris a Catalunya (CiU i PSC) no són independentistes. Aquests partits hauran de reconstruir el seus discursos si no volen perdre la centralitat i ser sobrepassats per la realitat.  En aquest procés de canvis, la senyera que és la bandera de Catalunya i de tots els antics regnes de la Corona Catalano-Aragonesa continua sent la bandera de tots, però apareixen cada cop amb més força altres banderes que simbolitzen aquesta voluntat d’estat propi, les estelades. D’estelades n’h ha dues, la blava i blanca i la vermella, jo prefereixo la vermella, un altre dia explicaré perquè.

Read Full Post »

Quan ens apropem a la celebració de l’11 de Setembre sempre recordo aquella nit que vàrem passar a comissaria l’any 1976 amb el Salvador, el Josep Maria, el Lluís i la Pepa, també recordo l’angoixa de la meva família de no saber on érem. Ens van treure d’aquell soterrani del Govern Civil el Manel Lladonosa i el Romà Sol.  Avui, gràcies al treball de la historiadora Antonieta Jarné, he pogut tenir accés a la fitxa policial de la nostra detenció i comunicació del Comisario Jefe Provincial de Policia al Gobernador Civil de la Provincia.  Gràcies Antonieta i aprofito per fer un reconeixement del teu treball i del de la resta d’historiadors i historiadores que han estudiat el franquisme i la transició a les terres de Lleida.

Read Full Post »

Amb motiu de la commemoració de l’11 de Setembre, la vigília a la nit es farà a Lleida la MARXA DE TORXESt.  Aquí teniu el

MANIFEST

Avui, en el context d’un altre Onze de setembre, i en el marc d’aquesta profunda crisi econòmica i social que ens afecta a tots, ens retrobem aquí per reivindicar novament:

             PRIMER:  Catalunya és una nació, i com a conseqüència té el dret i el deure de decidir sobre TOTS els assumptes que com a propis li concerneixen.

             SEGON:   Amb la situació política, econòmica i social que viu la nació catalana, ha arribat l’hora de reclamar al Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania del poble català, que treballi entenent el transcendental moment que vivim cercant la unitat dels catalans més enllà de polítiques partidistes. Catalunya no  pot, ni  ha de suportar més l’espoli fiscal al que ha estat sotmesa històricament.

             TERCER:   Catalunya s’ha proveït d’una legislació en matèria educativa, lingüística i cultural per a la qual exigim tant el respecte com el seu estricte compliment.

 El Dret a decidir que Catalunya té com a NACIÓ, s’expressa legalment en la capacitat normativa del Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania nacional, i és exponent màxim de radicalitat democràtica.

 La nostra sobirania necessita un estat que desenvolupi les decisions democràticament preses. No ens podem permetre un estat que constantment es dediqui a lluitar contra les decisions que com a Nació sobiranament prenem.

 La NACIÓ CATALANA necessita un estat que protegeixi la seua ciutadania, oferint-li les eines necessàries per superar l’ofec econòmic i sortir de l’actual situació de crisi, que posa en perill les estructures de protecció social més bàsiques de les quals hem decidit dotar-nos.

 La Nació Catalana necessita un estat que protegeixi la cultura i la llengua pròpies del país, oferint-los un marc d’estabilitat que permeti el seu desenvolupament normal com la resta de llengües i cultures del món.

 La ciutadania catalana ha de ser la que, en exercici del seu dret, decideixi el seu futur.

 VISCA CATALUNYA LLIURE!

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »