Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cultura’

La Fira de Titelles de Lleida ha tancat la 26a edició amb èxit de participació amb més de 35.000 espectadors, xifra que es manté de l’any passat, i havent exhaurit el 95 % de les entrades d’espectacles de pagament. Durant tot el cap de setmana els carrers i les places de la ciutat han estat plens a vessar i la màgia dels titelles ha estat present en tots els racons.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb la tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, ha assistit a la cloenda, al Cafè del Teatre, amb el lliurament dels Premis Drac d’Or. Ros ha destacat l’ambient festiu i artístic que s’ha respirat aquests dies a la ciutat, amb els espectacles que han fet vibrar i emocionar el públic. El paer en cap ha encoratjat el Centre de Titelles a mantenir l’esperit que singularitza la fira i ha afirmat que Lleida mostra interès per les arts escèniques com es demostra amb l’èxit d’aquest certament i d’altres vinculats a aquest sector que s’organitzaren a la ciutat, així com pels milers de nois i noies i d’adults que han passat i passen per l’Aula Municipal de Teatre. El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa i el regidor Jesús Castillo han estat presents també en la clausura, que ha tingut com a espectacle final la companyia peruana Ines Pasic.

Entre els premiats (a sota), destaca el Drac d’Or Julieta Agustí que s’ha emportat The Table al millor espectacle, de la companyia Blind Summit Theatre, i el premi al millor espectacle de carrer per a “Rats!”, de la companyia lleidatana Campi Qui Pugui.

Més de 300 professionals, de procedència nacional i internacional, com Canadà, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit, Itàlia i Portugal, han pres part al certamen i ja han contactat algunes de les 23 companyies presents a la Fira, que poden derivar en noves actuacions per a aquestes en altres festivals, teatres i programacions.

L’Espai PRO segueix establint un punt d’intercanvi entre professionals i esdevé un espai per a la contractació dels espectacles que s’han programat a la Fira de Titelles de Lleida. Les activitats paral·leles també han gaudit d’una gran afluència de públic i de professionals.

El públic s’ha bolcat en la vessant popular i festiva de la fira i el cap de setmana de pont, segons els organitzadors, han afavorit l’assistència de públic vingut d’arreu de Catalunya i, fins i tot, l’assistència d’una cinquantena d’usuaris culturals de França.

La darrera actuació de la fira es farà demà a la planta de pediatria de l’Hospital Arnau de Vilanova, per als infants que hi estan ingressats.

Premis Drac d’Or de la Fira de Titelles de Lleida 2015

El 17è certamen dels Premis Drac d’Or de la Fira de Titelles de Lleida ha premiat els següents espectacles i companyies:

-Drac d’or a la millor dramatúrgia: A The Table, de la companyia Blind Summit Theatre, per la capacitat de fer viatjar de forma esplèndida a un món imaginari amb només una taula i un titella.

-Drac d’Or a la millor interpretació: A Inés Pasic, per Desde el Azul, per la virtuositat en la utilització de parts del cos en la creació de personatges.

-Drac d’Or a la millor escenografia: A Tripula, de la companyia Farrés Brothers & cia, per l’originalitat de la creació de l’espai escènic.

-Drac d’Or a la proposta més innovadora: A Ma biche et mon lapin, de la companyia Collectif aïe aïe aïe per la creació d’un llenguatge propi a partir de la interrelació entre intèrprets, objectes i espai sonor.

-Drac d’Or Julieta Agustí al millor espectacle: A The Table, de la companyia Blind Summit Theatre, per un espectacle brillant, tant per la concepció de la història com de la seva execució.

2n certamen del Premi al millor espectacle de carrer:

-Drac d’Or dels espectadors al millor espectacle al carrer: Per a l’espectacle Rats!, de la companyia Campi Qui Pugui, per l’aprofitament dels espais de carrer i la interacció amb el públic. També per la utilització d’un llenguatge universal, per la original i singular adaptació d’un conte tradicional. I perquè han sabut arribar a tots els públics.

7è certamen dels Premis Autonomies:

-Drac d’Or de les Autonomies: Per a l’espectacle Dans l’atelier, de la companyia Tof Théâtre, per considerar-lo innovador, arriscat i amb un ritme trepidant, ironia i temps ajustat en la seva execució.

7è certamen els Festivals Internacionals:

-Drac d’Or dels Festivals Internacionals: A Ma biche et mon lapin, de la companyia Collectif aïe aïe aïe, per la seva excel·lència artística.

Anuncis

Read Full Post »

L’Associació Catalana de Crítics d’Art ha atorat el premi ACCA a la trajectòria al Centre d’Art La Panera de l’Ajuntament de Lleida, dirigit per Glòria Picazo. Aquests premis s’atorgaran el proper dijous 26 de març a l’ Auditori del MACBA a Barcelona. L’any 2006, el Centre d’Art La Panera ja va rebre un premi per haver reeixit a programar un conjunt d’activitats i publicacions, havent assolit, en un període de temps molt curt, una important projecció, al mateix temps que havia consolidat a Lleida una plataforma que permet als artistes desenvolupar nous i engrescadors projectes.

En aquesta ocasió, la distinció es concedeix per la trajectòria del centre d’art, que des de l’any 2003 proposa programes expositius, activitats, cursos de formació, i és una plataforma de producció, difusió, exhibició i formació de les arts visuals que té la voluntat d’establir ponts entre la creació visual i la creació produïda en altres àmbits culturals. Al mateix temps, amb les exposicions i activitats generades, el Centre d’Art la Panera pretén ser un espai de reflexió que vinculi les arts visuals amb les diverses problemàtiques que genera la nostra societat.

La Panera s’ha consolidat al llarg d’aquests anys com un centre d’art al servei de la ciutat, amb una forta implicació amb els diferents agents socials i educatius, treballant i col·laborant amb diversos col·lectius, institucions i entitats de la ciutat de Lleida, província i d’arreu de Catalunya. Per tant, els públics als quals arriba la tasca que es realitza des de La Panera són molt amplis, consolidant-se any a any com a recurs públic de la ciutat a través d’una gran varietat de propostes a tots els nivells.

D’altra banda, demà dimecres dia 18 a les 20 h, s’inaugura al Museu d’Art de Cerdanyola «Art en Trànsit», una exposició itinerant que reuneix una selecció d’obres de la col·lecció del Centre d’Art la Panera i l’Ajuntament de Lleida. Durant 2015, 2016 i 2017, aquesta mostra es podrà veure a Cerdanyola del Vallès, Martorell, Sant Cugat, Ripollet, Terrassa, Manresa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Diputació de Barcelona ha produït aquesta exposició itinerant, organitzada en col·laboració amb el Centre d’Art la Panera de l’Ajuntament de Lleida. La mostra se centra en la idea segons la qual vivim en un món canviant i en trànsit continu i explora els següents temes i conceptes: subjecte, gènere, espai públic, moviments migratoris, història i emergència de conflictes.

Els artistes participants a «Art en Trànsit» són: Antoni Abad, Juan Pablo Ballester, Susana Casares, Izaskun Chinchilla, Santiago Cirugeda, Javier Codesal, Carles Congost, Democracia, Patricia Esquivias, Alicia Framis, Valeriano López, Javier Peñafiel, Josu Rekalde, Francesc Ruiz, Belén Uriel i Oriol Vilanova.

Read Full Post »

20150213 Centro Galego 3

El Centro Galego de Lleida ha presentat aquest divendres una nova edició de la revista Xurdimento. El paer en cap, Àngel Ros, ha acompanyat els membres de l’entitat en aquest acte, que s’emmarca en la Setmana Cultural del Centro Galego. Ros ha felicitat la casa regional pel sentiment i l’afecte que tramet en aquesta publicació, que és d’excel·lent qualitat i que inclou treballs periodístics de temàtica gallega en català, castellà i gallec. Una vegada més, l’alcalde ha destacat l’activitat social i cultural que aporten les cases regionals de la ciutat, juntament al moviment associatiu que formen amb les entitats veïnals i els centres culturals. El conjunt de cases regionals és una de les riqueses de la ciutat, que també trameten solidaritat i amistat.

L’exalcalde de Lleida, Antoni Siurana, ha estat l’encarregat de presentar el nou número de la revista, el 28. Siurana ha remarcat la relació humana i la convivència que s’aconsegueix amb la revista i com això deriva en satisfacció i felicitat. En el seu parlament, ha remarcat el sentiment d’identitat que s’hi reflecteix i com a través d’aquest volum s’afavoreix la comunicació i la memòria.

20150213 Centro Galego 2

Diversos regidors han assistit a l’acte, fet que ha agraït el president de l’entitat, José Terceiro. El Centro Galego ha celebrat aquests dies la Setmana Cultural, amb l’exposició de manualitats, les activitats infantils i les conferències de la Dra. Rosa María Pérez, sobre “el tractament inadequat al possible maltractament en les persones grans” i de Paquita Sanvicén, sobre “Lleida, explicada pels poetes”. Els actes clouran diumenge, amb la missa a la parròquia de Sant Jaume, l’assemblea general ordinària i el dinar de germanor amb els membres del centre.

Un plaer, com sempre, compartir una estona amb els amics i amigues del Centro Galego.

Read Full Post »

20150211 Cinema Llatinoamericà

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, certamen organitzat per l’Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà, ja té cartell oficial, obra de l’artista lleidatà Perico Pastor. La il·lustració destaca la cadira del director de cinema, “una referència mundial del cinema, conegut a tot el món”, ha explicat l’artista en la presentació de la il·lustració. “Un cadira de director que mira cap a una platja que bé podria ser la protagonista d’alguna de les pel·lícules de La Mostra de l’edició d’enguany”, ha conclòs l’artista.

La Mostra, que enguany arriba a la 21ª edició, tindrà lloc del 10 al 17 d’abril. En aquesta ocasió es podrà gaudir de les Seccions Oficials de Llargmetratges, Curtmetratges i Documentals. També tindran lloc les habituals Sessions Especials, els Matinals infantils, el Festival iberoamericà de publicitat “El Sol”, i com és habitual hi haurà una exposició. Durant la inauguració del certamen, el divendres 10 d’abril, es concediran els Premis d’Honor de la Mostra, els Premis Jordi Dauder a la creativitat en el cinema català i el Premi Ángel Fernández Santos.

Perico Pastor, lleidatà universal

Nascut a la Seu d’ Urgell l’any 1953, va estudiar a Barcelona i es va traslladar a Nova York l’any 1976, on va residir dotze anys. Va publicar les seves il·lustracions a “Harper ‘s”, “The Village Voice” i a “The New York Times”. L’any 1980 va exposar per primera vegada en el Cornelia Street Cafe de Nova York i al 1983 a la galeria Estampa de Madrid. Des d’aleshores compagina il·lustració i pintura, Nova York i Barcelona amb exposicions també a Madrid, Granada, Hong Kong, París, Tòquio, etc. Des del 1989 viu a Barcelona dedicat plenament a la pintura, la il·lustració en premsa i altres projectes.

Read Full Post »

L’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya que organitza l’Ajuntament de Lleida, celebra del 19 al 22 de febrer la seva 19a edició amb un cartell d’excepció dedicat a la figura de l’artista en el món de l’animació i a la recuperació de les tècniques d’animació artesanals. El certamen presenta una oferta de 235 treballs d’animació entre llargmetratges i curtmetratges, peces televisives i d’internet: quatre jornades farcides de projeccions, conferències, tallers i altres activitats especials que reforcen, un any més, la ciutat de Lleida com a centre neuràlgic de l’animació del país. El certamen reforça especialment les noves creacions amb sessions de Futur Talent, networkings per potenciar les relacions entre la indústria i els futurs talents i sessions dedicades a les sèries televisives amb l’Animac Cartoon i Sèries.cat. Com cada any, la mostra també vetlla, especialment, pel desenvolupament de la imaginació i la sensibilització dels més menuts de Lleida i comarques, amb sessions infantils i juvenils.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, i la directora d’Animac, Carolina López, han detallat avui el contingut de la programació i del conjunt d’activitats d’una mostra que enguany incorpora el Centre de Producció Audiovisual Magical Media com a nou espai del festival. Àngel Ros ha destacat “la forta aposta de Lleida per la indústria cultural, un sector econòmic en què Europa ha d’apostar més fort ja que l’animació és un art universal”. En aquest sentit, l’alcalde ha explicat que “el sector de l’animació combina la creació artística i l’ús de tecnologies vinculades als processos culturals en general”. Àngel Ros també ha remarcat que el certamen reforça significativament la vessant escolar, ja que més de 7.100 escolars de Lleida i comarques participaran en les diferents sessions d’Animac –prop d’un miler més que l’any passat- i en treballaran els seus continguts. També s’espera, en aquesta edició, un creixement en nombre de visitants.

Per la seva banda, la directora del certamen, Carolina López, ha destacat que “enguany es consolida un model de certamen que es basa en la difusió cultural, en l’educació i formació i en la potenciació del talent emergent i la indústria. López ha remarcat també el major nombre de professionals que, cada vegada més, visiten l’Animac. Finalment, la regidora de Cultura, Montse Parra, ha afegit que “s’ha aconseguit mantenir l’essència de l’origen de l’Animac i la seva aposta pels joves talents i els proefssionals emergents”. “Cal valorar el fet que Animac hagi estat capaç de teixir sinèrgies i complicitats amb totes les escoles i centres educatius que fan animació a Lleida, com la Universitat de Lleida, Ilerna i el Centre d’Art Municipal Leandre Cristòfol, entre altres”, ha conclòs la regidora.

El cartell oficial de l’Animac 2015, protagonitzat per un felí de foc, és obra del dissenyador i il·lustrador Carles Porta.

L’Animac 2015, dedicat a la recuperació del treball i la mirada de l’artista

Animac consolida la seva programació alternant curtmetratges i llargmetratges d’animació, amb pel·lícules de les millors escoles de tot el món, retrospectives i un programa temàtic dedicat a l’animació elaborada amb tècniques manuals.

La mostra s’inaugurarà amb l’estrena a Catalunya de “Rocks in my pockets”, una òpera prima de l’autora letona afincada a Nova York, Signe Baumane (Letònia, 1964). L’obra, preseleccionada als Oscar i finançat via crowdfunding, és un film basat en fets reals que se centra en la vida de cinc dones de la família de la guionista i directora, ella inclosa, i en les seves lluites contra la depressió. Venerada en festivals com Annecy o Sundance, Baumane compagina la seva obra com a animadora independent amb l’ofici de pintora i escultora i com a il·lustradora de llibres infantils, i l’apadrinament de gran nombre de programes d’animació independent per descobrir nous talents de l’àmbit.

En aquesta edició, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya comptarà amb la presència excepcional del presentador experimental i artista plàstic Pierre Hébert (Montreal, 1944), deixeble del referent mundial de l’animació experimental Norman McLaren, qui presentarà les seves pel·lícules i les del seu mestre. El reconegut animador polonès, Piotr Dumala, guanyador del Grand Prix del Festival d’Ottawa per “Hipopotamy”, també participarà en aquest certamen, així com Abi Feijoo, mentor als portfolios. Com a convidats nacionals cal destacar Alberto Vázquez, Pedro Rivero, José Luis Farias, Luis Manso i Víctor Monigote -director d’art de Mortadelo y Filemón-, Iker J. De los Mozos –Big Hero 6- o Xavier Romero, entre d’altres. Alguns dels directors de pel·lícules presents a la mostra seran Jossie Malis, Mizmor Watzman, Tess Martin, Paulo Mosca, Abel Sánchez o Tomàs Bases, entre d’altres.

Entre els films seleccionats aquest any es podran veure, entre altres, el llargmetratge guanyador en la passada edició del festival d’Annecy, “O Menino e o Mundo de Alê Abreu”, i els curtmetratges “Me and my Moulton” de l’oscaritzada Torill Kove o “Pluja als ulls” de l’animadora stop motion mexicana Rita Basulto. També es podran veure els nous treballs d’animadors catalans i de la resta de l’estat espanyol com “Bloquejats apilats” d’Anna Solanas i Marc Riba, “Zepo” de César Díaz, “Bendito Machine V- Pull the Trigger” de Jossie Malis, “La Princesa Xina”, un film en 3D de Tomàs Bases, “Tinc por de Laura Ginès” i l’estrena mundial del curtmetratge més iconoclasta que es podrà veure al festival de la mà de l’estudi madrileny Trimono. Aquest any Animac destaca l’alta presència de films fets per dones en la seva selecció.

Animac busca també el desenvolupament de la imaginació i la sensibilització dels més menuts amb obres com “Juan y la nube”, de Pablo Poleseyo; “Mytthopolis, d’Alexandra Hetmerová; o “Tant de Forets”, de Burcu Sankur, basat en un poema de Jacques Prévert.

Animac completa la seva programació amb conferències de destacats autors i professionals de l’animació, tallers, passis escolars, i el retorn de Networking & Pitch, triple convocatòria per als professionals emergents de la indústria en la que podran presentar tota mena de projectes, donar a conèixer el seu treball o oferir els serveis de la seva empresa o escola d’animació.

Animac reforça una vegada més la seva vocació pedagògica estenent la seva oferta de tallers especialitzats presencials, entre els que destaquem: el taller RE-CICLADO impartit per Lourdes Villagómez amb l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol on els estudiant elaboraran animacions en loop fetes a mà amb diferents tècniques; un taller impartit per El Bombeto amb l’escola Ilerna centrat en una experiència stop-motion i de modelatge; el taller I Love Lleida organitzat per la Regidoria de Benestar Social, on els joves explicaran la seva visió del barri mitjançant la pixelació o l’animació de persones; un seminari amb el Grau de Comunicació i Periodisme Audiovisual de la UdL a càrrec de Manuel Garin de la Universitat Pompeu Fabra, que se centrarà en l’experiència de la creació i el llenguatge dels videojocs; i finalment el taller Paper Stop, organitzat per la Regidoria de Joventut i a càrrec de L’Acadèmia d’Animació.

Read Full Post »

20141029 Els tres turons

Ahir al vespre vaig assistir a la presentació del llibre “Els tres turons de Lleida. Episodis de la història de la capital de les Terres de Ponent”, de Xavier Banyeres, en una sala Alfred Perenya plena de gom a gom. El nou volum reflecteix l’estima que l’autor professa envers Lleida i el seu patrimoni, amb una descripció documentada sobre el Turó de la Seu Vella, el Turó de Gardeny i el turó de Puig Bordell, situat damunt de l’Escorxador.

Durant el decurs de l’acte, el paer en cap ha remarcat que “obres com les d’en Xavier Banyeres són necessàries per posar en relleu la riquesa de la ciutat i la importància del seu patrimoni”. “El Turó de la Seu Vella té una protagonisme directe en el llibre, i és un símbol de la nostra identitat”. “Amb llibres com aquest, ha explicat Àngel Ros, es contribueix a que el Turó de la Seu Vella sigui declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco”. “Gardeny, en canvi, ha continuat l’alcalde de Lleida, és el turó de l’economia del coneixement, i estableix un diàleg molt interessant amb el Turó de la Seu Vella”. I, per últim, “el Turó de l’Escorxador, no tan conegut però plenament integrat a la ciutat, des d’on es pot observar un dels edificis més representatius de la ciutat com el Teatre de l’Escorxador”.

“Avui em sobra emoció”, ha manifestat l’autor visiblement emocionat, qui ha donat les gràcies a tots els assistents pel suport i el recolzament rebut durant l’elaboració del llibre. El nou llibre descobreix infinitat de detalls amagats en els tres turons i, també, en el conjunt de la ciutat. El Turó de la Seu Vella ocupa un ampli espai a la publicació. El treball de Banyeres també recorda l’esplendor del Turó de Gardeny, així com d’un tercer que no és tan conegut però que també forma part de la història de Lleida.

L’acte ha comptat també amb la presència del degà de la Facultat de Lletres de la UdL, Joan Busqueta, el director de l’àrea de negoci de La Caixa de Lleida, Ignacio Fanlo, i el representant de Pagès Editors, Ramon Badia, qui ha definit Banyeres com “un autor que escriu amb el cor i amb gran intuïció literària”. També han assistit a l’acte la tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, el regidor d’Educació i Infància, Jesús Castillo, la regidora de Participació Ciutadana, Dolors Arderiu, i el regidor Joan Vilella.

L’acte ha finalitzat amb una actuació musical a càrrec de la coral “Veu de Ponent” acompanyats d’un acordió.

Read Full Post »

Aquest vespre he assistit al Museu d’Art Jaume Morera a la inauguració de l’exposició “La mirada del demiürg. Lluís Trepat 1943-2006” que donarà a conèixer a tots els visitants la trajectòria artística d’aquest rellevant pintor lleidatà en totes les seves etapes. La mostra és una exposició antològica que compta amb 140 peces de pintura, dibuix i gravat i que estan exposades a l’Espai 1 (Sala d’exposicions temporals) i l’Espai 2 ( sales d’exposició de la col·lecció). L’objectiu de la mostra és aprofundir en la visió de l’obra de Lluís Trepat com un tot coherent i, alhora, situar dins de la historiografia i els moviments artístics contemporanis algunes de les seves principals obres. Així mateix, l’exposició contextualitzar l’artista com a responsable de la introducció de l’art abstracte a lleida durant la dècada dels anys 50.

20141023 Trepat 1

“La mirada del demiürg” pretén mostrar —amb major o menor intensitat— l’esguard de l’artista, del faedor, del mestre i l’artífex que fou Lluís Trepat al llarg de tot el seu dilatat itinerari vital i creatiu; des de les primeres pintures de gitanos dels anys quaranta fins a les seves sèries iconogràfiques més conegudes dels anys setanta i vuitanta, inserides en allò que Roser Trepat va definir, molt encertadament, com a realisme poètic, i que l’artista ja no abandonarà fins al moment en què deixa de pintar, l’any 2008. Al bell mig, prop de divuit anys —entre 1951 i 1969— de camí d’anada i tornada de l’abstracció, un abans i un després de les noves formes d’expressió artística, en una ruta que, amb la contemplació i el gaudi de les seves obres, l’espectador pot fer visible de manera molt evident.

El treball de Lluís Trepat (Tàrrega, 1925) s’identifica, essencialment, amb la introducció de l’art abstracte en el món artístic lleidatà durant la segona meitat de la dècada dels cinquanta, com a conseqüència directa de les seves diverses estades a París i del contacte que allí féu amb els “ismes” propis de l’època —llegiu-hi constructivisme, expressionisme abstracte i informalisme.

Integrat al cenacle d’artistes vinculats al Cercle de Belles Arts, Trepat és el responsable directe de l’arribada de la segona avantguarda a Lleida —la primera fou la impulsada pel grup de la revista Art en els anys anteriors a la Guerra Civil—, un nou i intens moment de la plàstica lleidatana, que connecta, altre cop, la ciutat amb els debats artístics existents al país. Aquest període s’inicia amb la irrupció de l’abstracció pictòrica sota el guiatge de Lluís Trepat l’any 1956, i es tanca amb la dissolució del Grup Cogul (1964–1965), un nucli d’artistes provinents del paisatgisme de postguerra, per als quals el pintor de Tàrrega, amb la seva concepció informalista de l’art, esdevindrà un clar referent, just abans d’instal·larse a Barcelona l’any 1962.

Més enllà de l’abstracció —que en la vida de Lluís Trepat respon a una realitat de molt curta durada—, la seva és una immensa i prolífica trajectòria, de llarg abast, marcada per la coherència vital, amb uns postulats artístics molt personals, en què, per sobre de tot, en destaca una ferma voluntat de comunicació directa amb l’espectador, sense disquisicions intel·lectuals o esteticistes de cap mena, sustentada en la representació d’iconografies clarament identificables i en l’absolut protagonisme del color.

No us perdeu aquesta magnífica exposició, enhorabona al Museu i a la Regidoria de Cultura de La Paeria per aquesta iniciativa.

Read Full Post »

Older Posts »