Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Espanya’

Referèndum legal

La petició al Govern de l’Estat apliqui l’article 150.2 de la Constitució espanyola és absolutament lògica per a poder realitzar el referèndum o consulta a Catalunya de manera legal. Aquest article, que suposa la delegació de comptetències de l’Estat a les Comunitat Autònomes, ja es va aplicar quan la Generalitat va assumir les competències de trànsit que inicialment l’Estatut no preveia, per tant és un mecanisme possible i legal, sols cal l’acord entre els governs. Un cop aplicat, el Govern de la Generalitat podria convocar la consulta de maera legal segons la Constitució. Des del meu punt de vista el PSC s’ha de sumar als partits que demanen l’aplicació de l’article 150.2. perquè és precisament el camí de poder realitzar el que va plantejar en el seu programa electoral en els darreres eleccions al Parlament de Catalunya, una consulta legal i acordada.

El govern de l’Estat i el PP bloquegen aquest acord, i darrerament el PSOE sembla que doni suport al PP i UyPD en aquest tema tan important per a l’evolució política de Catalunya i l’Estat. Si un acord polític no és possible perquè una de les parts no vol pactar, empeny l’altra a actuar en solitari. La polítca és l’art del pacte, la Constitució i l’Estatut són fruít de pactes polítics de cada moment històric. No puc entendre com des de la resta d’Espanya no es té una visió política (com la va tenir A. Suàrez durant la Transició), que no es vulgui, ni es busqui aquest pacte. En tot cas és una visió des del nacionalisme espanyol i no respectant la voluntat democràtica de la ciutadania de Catalunya, en aquest tema la posició actual del PSOE, reflectida en la votació al Congrés decepciona profudament i cal valorar molt positivament el distanciament dels diputats i diputades del PSC no votant conjuntament amb el PSOE, PP i, UPyD.

Cada constitució de la nostra història ha estat una construcció històrica, i en portem vuit en dos segles, i fonamentalment ha estat sempre un pacte polític. Si voleu llegir el que vaig escriure sobre la Constitució de 1978

Read Full Post »

Durant les darreres setmanes partits d’àmbit espanyol (UPyD i PP) han plantejat de manera explícita que la Constitució de 1978 no es pot modificar i que en ella queda clar que la sobirania “nacional” resideix en el conjunt del poble espanyol; darrerament també el PSOE s’ha manifestat en le mateix sentit, tot i que sembla que acceptaria una reforma de la Constitució de 1978 en sentit federal però no reconeixent mai el Dret a Decidir de les nacions que configuren l’Estat Espanyol. Davant d’aquesta situació plantejada pels partits d’àmbit espanyol (falta saber el posicionament clar d’Izquierda Unida) sembla clar que avui per avui Catalunya no podrà exercir el Dret a Decidir d’acord amb l’Estat.

Val la pena recordar què va ser i què va suposar la Constitució de 1978: després de la mort de Franco, la Transició des de la Dictadura cap a un règim democràtic a Espanya va tenir un punt fonamental en la Constitució de 1978, no va ser el final de la Transició, els Estatuts d’Autonomia van ser posteriors i els partits republicans i a l’esquerra del PCE-PSUC no es van poder presentar com a tals fins a les eleccions de 1979, per tant la Constitució de 1978, amb les seves limitacions (resultat del referèndum al País Basc i unes eleccions “constituients” de 1977 no plenament democràtiques) va suposar el pacte entre els franquistes que volien reformar el Franquisme (Suàrez) i els demòcrates que volien una Espanya democràtica. En aquest pacte el Franquisme va “imposar” alguns elements fonamentals, com l’acceptació de la monarquia de Joan Carles I, instaurada per Franco, i la no revisió dels crims i injusíticies produïdes pel règim Franquista des de 1939. Els partits democràtics també van “imposar” elements fonametnals com el sistema democràtic, l’amnistia per als anitfranquistes i el principi d’autogovern per a les nacionalitats històriques, així doncs la Constitució de 1978 és fonamentalment un pacte polític en una moment històric de sortida d’una dictadura, i ha sabut representar durant anys el principi de democràcia en contraoposició al de dictadura.

Ara, l’any 2013, 35 anys més tard, aquesta Constitució que la majoria dels ciutadans espanyols no va votar perquè eren menors d’edat l’any 1978 o no havien nascut, és utilitzada en contra de la Democràcia, en contra dels drets bàsics de la democràcia i dels pobles, com és el Dret a Decidir. Els partits d’àmbit espanyol han de decidir si posen per davant la Democràcia i volen establir un nou pacte polític i elaborar una nova Constitució que reculli els drets de la ciutadania espanyola, entre ells el dret a decidir de les nacions que configuren l’Estat i per tant el Dret a la Secessió, en una fórmula democràtica, que potser un Estat Federal o Confederal, o avantposen la unitat d’Espanya com a principi i valor per sobre de la Democràcia i defensen la Constitució de 1978 -que és una construcció històrica- com a inalterable i no reconeixen els drets de la ciutadania i dels pobles.

Si durant la Transició s’havia d’escollir entre Dictadura i Democràcia (Constitució), ara cal escollir entre Constitució i Democràcia.

Read Full Post »

Més sobre Granada

Més opinions socialistes sobre la Declaració de Granada, interessant plantejament:

Declaració de valoració de la “Declaració de Granada” i del document “Hacia una estructura federal del Estado”
Entenem que la proposta de reforma federal de la Constitució que els líders territorials del PSOE, juntament amb el primer secretari del PSC, han aprovat a Granada el passat 6 de juliol és una combinació d’avenços positius, de passos insuficients i de mancances rellevants a l’hora de resoldre l’encaix de Catalunya amb Espanya.
Valorem el fet que es tracta de la primera proposta de reforma del model territorial que establia la Constitució del 1978, amb la voluntat de fer avançar l’actual model autonòmic en la direcció d’un federalisme que vol reconèixer les singularitats presents a l’Estat. Valorem també l’aposta per llindar constitucionalment l’Espanya social i reforçar el reconeixement d’aquells drets que estan a la base de l’Estat social, tot i que no ens detenim aquí a valorar en detall algunes propostes que fan referència a la reorganització general de l’Estat i dels serveis públics i que, com a socialistes, no poden sinó comptar amb el nostre aplaudiment –com la proposta d’un Fons de Garantia de l’Estat del benestar per evitar la seva retallada en temps de crisis, o la introducció de mecanismes per evitar la competència fiscal entre territoris en impostos com successions, per posar només alguns exemples-.
La nostra voluntat és centrar aquesta declaració en la valoració d’aquelles propostes de les quals
depèn una solució satisfactòria de la relació de Catalunya amb el conjunt de l’Estat. Pel què fa als avenços positius, celebrem propostes com ara:

a) El reforçament de les competències de Catalunya en la defensa i protecció del català, així com l’assumpció plena del caràcter plurilingüístic de l’Estat per part de les seves institucions.

b) La inclusió explícita dels drets històrics de Catalunya, que l’actual Constitució ja empara, en un títol específic de la nova Constitució, que reculli les facultats derivades d’aquest reconeixement.

c) La clarificació de la distribució competencial entre el nivell central i el nivell autonòmic, deixant a les comunitats totes aquelles que no corresponguin al nivell central, delimitant el concepte de competència bàsica i reduint les competències compartides.

d) La voluntat de fer del Senat una veritable cambra de representació territorial, que permeti fer efectiu el principi de participació de les comunitats en la configuració de la voluntat general de l’Estat i en els seus òrgans.

e) La descentralització del poder judicial, fent dels TSJ la darrera instància en tots els ordres jurisdiccionals.

f) La racionalització de l’Administració General de l’Estat, tant a nivell central com territorial.g) La supressió del recurs d’inconstitucionalitat contra un Estatut ja aprovat en referèndum i la seva  conversió en recurs previ al referèndum, amb limitació de sis mesos per dictar sentència.

Tanmateix, la majoria d’aquests avenços ja formaven part de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Congrés dels Diputats el 2006 amb el vot favorable dels diputats del PSOE, de tal manera que l’actual proposta és nova només en el sentit que aposta per elevar-los a rang constitucional.

Entre els passos insuficients i les mancances rellevants, constatem:

a) No es defineix si el Senat serà composat per representants dels governs de les comunitats, dels seus Parlaments o si seguirà sent composat per senadors elegits per sufragi directe.

b) La falta de claredat sobre la possibilitat que Catalunya aparegui reconeguda explícitament com a nació en l’apartat de la Constitució destinat a recollir l’enumeració de comunitats territorials que composen l’Estat. En una nova Constitució federal és imprescindible que Catalunya sigui reconeguda com a nació explícitament.

c) El no reconeixement explícit del caràcter plurinacional de l’Estat.

d) El reconeixement de les relacions bilaterals entre govern central i comunitats només si queden sotmeses a un marc multilateral de relacions intergovernamentals.

e) En l’àmbit del finançament, l’absència del principi d’ordinalitat en la llista de principis que han de regir el sistema (punt 28.2). Per contra, el contingut del principi d’ordinalitat – sense explicitar el seu nom- apareix només com una referència, el grau de vinculació de la qual es desconeix per complet. Tampoc hi ha cap referència explícita a la voluntat d’equiparar el rendiment (per càpita) del concert basc i navarrès amb el de les comunitats de règim comú.

f) La indefinició pel que fa a la possibilitat que a Catalunya, l’Agència Tributària pròpia sigui l’última responsable en la gestió i la recaptació de tots els impostos .

g) La incertesa en relació al dret del poble de Catalunya a decidir el seu estatus com a comunitat política. En efecte, és incerta la possibilitat que en el marc de la nova Constitució federal es pugui produir un pacte polític que permeti l’exercici efectiu d’aquest dret.

Entenem que l’acceptació d’aquest dret no només no és menor, sinó que és del tot central a l’hora d’articular un acord entre Catalunya i la resta d’Espanya. Entenem que és una condició necessària per tal que una eventual reforma de la Constitució espanyola en clau federal acabi comptant amb el suport majoritari del poble de Catalunya. De fet, considerem –tal i com han defensat diversos constitucionalistes de prestigi- que una consulta no vinculant ja és possible en el marc de l’actual Constitució, si hi hagués la voluntat política per dur-la a terme. Pensem que avui, en el punt que  com, aquest dret ha de formar part irrenunciable de tota solució, de tot nou pacte i, per aquesta raó, una nova Constitució federal no hauria de descartar un referèndum -tal com succeeix actualment amb Escòcia al Regne Unit i amb el Quebec al Canadà-. Perquè tenim la convicció que no hi ha cap incompatibilitat entre la reforma territorial de l’Estat en un sentit federal i la possibilitat d’un referèndum o consulta, ans al contrari: només des de la lliure decisió dels catalans i les catalanes, democràticament expressada, es pot plantejar la unió de Catalunya amb la resta de pobles de l’Estat. Recordem, a més, que el reconeixement del dret a l’autodeterminació ja havia format part de l’ideari del PSOE en el passat.

Per totes aquestes raons, entenem que avui és més necessari que mai que el socialisme català defensi amb total autonomia el seu projecte d’articulació territorial de l’Estat, sense sotmetre’s a les limitacions derivades de la proposta de reforma federal de la Constitució aprovada pel PSOE. Sense menystenir els avenços que ha fet el PSOE pel que fa al seu model territorial en els darrers vuit mesos, creiem que és necessari que avanci encara més, i amb celeritat, per aquest camí. Ho fem des de la consciència que el marge de temps per tal que d’Espanya arribi una proposta acceptable per a una majoria del poble de Catalunya és cada vegada més curt.

Signen:

Maria Badia
Joan Antoni Barón
Laia Bonet
Magda Casamitjana
Jordi Casanovas
Toni Comín
Pere Oriol Costa
Joan Ignasi Elena
David Elvira
Elvira Duran
Francesc Freixa
Jordina Freixanet
Daniel Font
Jordi Font
Jordi Homs
Núria López
Jordi Martí
Joaquim Nadal
Joan Manuel del Pozo
Consol Prados
Montserrat Tura

Read Full Post »

Granada

Molt interessant la reflexió de Jordi Martí sobre la reunió del Consell Territorial del PSOE a Granada. El PSC, liderat per Pere Navarro, ha acceptat que el PSOE no reconegui la realitat supranacional de l’Estat Espanyol, que no reconegui que Catalunya és una nació, i que no accepti el Dret a Dedicit. Jo això no ho accepto i és per això que  “tampoc veig possible un encaix amb un estat que no reconegui Catalunya com a nació i que es plantegi impedir que els catalans i catalanes poguem decidir lliurement el nostre futur”, si l’esquerra progressista d’aquest Estat no comparteix els mateixos ideals i objectius que l’esquerra de Catalunya, que podem esperar de la dreta? Espanya ha d’acceptar que l’Estat està format per diverses nacions i reconèixer els seus drets, com el dret a decidir. El PSC ha de canviar urgentment aquest plantejament i distanciar-se d’aquest PSOE que no reconeix l’existència de la nació catalana i els drets fonamentals de la seva ciutadania, com el dret a decidir.

 

Read Full Post »

Avui a Madrid centenars de milers de persones, convocades pels sindicats i les organitzacions socials, s’han manifestat en defensa de la indústria, l’ocupació i l’estat del benestar i contra les polítiques econòmiques i socials del govern del PP. Una altra forma de gestionar la crisi és possible i necessària, unes polítiques que porten atur, misèria i desesperació per a la majoria de la societat no són justes.

 

Read Full Post »

Si teniu dos minuts, us aconsello que llegiu aquest article España pierde Catalunya, como dijo Unamuno de Xavier Martínez, professor de sociologia de la UB, que sintetiza de manera molt encertada la situació que s’ha creat en la relació entre Catalunya i Espanya. Que passeu un bon cap de setmana

Read Full Post »

Franco i el seu règim, síntesi d’11 historiadors.

Textos molt breus i il.il·lustratius. Publicats a El País

Read Full Post »

Older Posts »