Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Història’

 

La niña bonita - II República

La II República va suposar una gran esperança de progrés, benestar i justícia.

Anuncis

Read Full Post »

20151102 Liceu Escolar

Lleida ha homenatjat l’educació en l’acte commemoratiu que cada any organitza l’Ajuntament per recordar el bombardeig del Liceu Escolar. El paer en cap, Àngel Ros, ha presidit l’acte institucional que s’ha traslladat a la sala Alfred Perenya, a la Regidoria de Cultura, amb motiu de la pluja, i que, com cada any, ha comptat amb la presència d’exalumes del Liceu, de familiars del seu fundador, Frederic Godàs, i dels representants dels alumnes guanyadors del premi Liceu Escolar de plàstica. L’alcalde de Lleida ha subratllat la importància de recordar els fets tràgics que van passar el 2 de novembre de 1937, en què van perdre la vida 48 alumnes i professors del centre educatiu.

En l’acte d’avui, s’ha descobert una placa commemorativa amb text de tres exalumnes, Josep Piró, Manuel Sampedro i Ramon Ortín, i de l’alcalde Ros.

IN MEMORIAM “Liceu Escolar”

Passegem i mirem cap on estava el Liceu. Recordem la tragèdia i, de nou tornem a sentir por. Es va obrir el cel i de sobte es va fer gran, va llançar foc… Recorrem els carrers de Blondel i voltant, esperant veure-us i no us trobem. Us busquem companys, us cridem i ens desesperem…falten cinc minuts per tres quart de quatre de la tarda del 2 de novembre de 1937 … i silenci. Ja només queda el record !

Exalumnes del Liceu Escolar

En aquest indret s’hi perpetua el record a les víctimes del bombardeig sobre el centre educatiu “Liceu Escolar”, sofert a la ciutat de Lleida el dia 2 de novembre de 1937.

En representació dels exalumnes, Manuel Sampedro, ha lamentat que avui en dia encara s’hagin de lamentar les conseqüències de les guerres, ja que sobretot les pateixen els que menys culpa en tenen. I ha desitjat que les noves generacions no s’hagin de veure el que van patir i viure ells.

Els alumnes que han representant els guanyadors del XVIIIê premi Liceu Escolar de plàstica, han llegit els poemes per la pau. Han estat Yassin Tanane i Maria Ouzouaz, de l’escola Sant Josep de Calassanç, i Helena Moreno, Noelia Vendrell i Avril Prociello, del col·legi el Carme. En els seus escrits han manifestat el seu desig de la pau al món, i que no es repeteixin mai més actes com els que va patir el Liceu. Igualment, el Carme ha elaborat un relat per construir un món més just i millor a través dels colors que formen la vida i el món.

L’acte d’homenatge ha finalitzat amb la interpretació musical de la violoncel·lista i alumna del Conservatori Municipal de Lleida Laia Terré, d’”El cant dels ocells”.

El 2 de novembre de 1937, en plena Guerra Civil, nou avions de l’aviació legionària italiana van bombardejar Lleida. Van morir unes 700 persones, totes elles població civil. Una de les bombes va caure en un dels costats a l’edifici del Liceu Escolar, derruint-lo per complert i provocant la mort de 48 alumnes i alguns professors. Anys després la resta de l’edifici fou enderrocat.

El Liceu Escolar de Lleida va obrir les seves portes l’any 1906 fundat pel mestre i pedagog Frederic Godàs i la seva dona Victorina Vila, juntament amb altres col·laboradors de gran vàlua personal i professional, com Antoni Sabater i Humbert Torre, entre d’altres. El Liceu Escolar va ser la primera escola lleidatana inscrita dins el moviment de l’Escola Nova catalana i va representar un nou paradigma en la docència de l’època. Va tenir diferents ubicacions fins que el 31 d’agost de 1913 es va inaugurar l’edifici definitiu, a l’avinguda de Blondel.

Al novembre de 2009, el Ple de la Paeria va aprovar instituir la data del 2 de novembre com a Dia del Liceu Escolar, en record del bombardeig d’aquesta institució educativa, el 2 de novembre de 1937. L’any següent, el 2010, l’Ajuntament i el memorial Democràtic van senyalitzar el Liceu Escolar amb un faristol que explica la història de la institució i el seu final.

Read Full Post »

20150427 Dossier Transició

A través d’un dossier educatiu, que s’adreça especialment a estudiants de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat. La iniciativa s’ha elaborat paral·lelament a l’exposició sobre aquest període històric que el Centre d’Art La Panera acull fins el 24 de maig

La Paeria presenta el dossier educatiu ‘Transició Democràtica a Lleida’, una iniciativa que pretén apropar les particularitats d’aquest període històric a l’alumnat dels centres educatius de la ciutat. Especialment s’adreça a estudiants de 4t d’Educació Secundària Obligatòria i 2n de Batxillerat aprofitant que ja treballen aquesta temàtica des d’una perspectiva estatal i d’àmbit català. A més, té com a objectiu esdevenir una eina útil per al professorat per difondre els fets ocorreguts donant-los a conèixer a les generacions més joves. El document s’ha elaborat paral·lelament a l’exposició“Transició Democràtica a Lleida” que acull el Centre d’Art La Panera i que es pot visitar fins el 24 de maig.

El dossier educatiu s’estructura en una desena d’àmbits de treball que, cronològicament, comprenen el període que va des de meitats dels anys 60 fins al 1982, data en què es dóna per acabat el procés de la Transició. Cadascun d’aquests grans blocs temàtics desenvolupa un aspecte concret vinculat al concepte de societat civil oferint, d’aquesta forma, un recorregut per les diferents formes d’expressió social, cultural i política sorgides a la ciutat durant aquesta època de canvis cap a la democràcia. El document elaborat explica com hi van intervenir persones individuals i organitzacions transversals, partits polítics, sindicats, moviments veïnals i els anomenats ‘Nous Moviments Socials’, entre els quals s’engloba el feminisme, l’ecologisme i l’objecció de consciència. Al final de cada àmbit es proposen un seguit d’activitats per facilitar l’assoliment i la comprensió d’aquests coneixements per part de l’alumnat.

Per a l’elaboració del dossier s’han utilitzat fonts secundàries, sobretot material publicat, així com documents cedits pels lleidatans i les lleidatanes al fons de l’exposició i testimonis directes enregistrats a través d’entrevistes fetes en profunditat a persones que van viure aquest període històric de primera mà. La recerca d’informació i, també, la redacció del dossier, han estat duts a terme per Josep Grau Serra, amb la col·laboració de Mercè Ciutat, Manel Lladonosa, el Departament de Ciències Socials i de Coordinació d’Activitats de l’Institut Guindàvols i el Seminari d’Història de la Universitat de Lleida.

El projecte ‘Transició Democràtica a Lleida’, que inclou tant l’exposició organitzada al Centre d’Art La Panera com l’elaboració d’aquest dossier educatiu, s’ha realitzat gràcies a la col·laboració del Consell General del Projecte, presidit per Antoni Siurana i coordinat per Josep M. Llop, i la Comissió Assessora.

Read Full Post »

20150218 Transició Democràtica invitació

Ahir vaig assistir a la inauguració de l’exposició ‘Transició Democràtica a Lleida’ amb la qual l’Ajuntament de Lleida reconeix la participació ciutadana en aquest capítol de la història més recent. La Panera, que acollirà aquesta tarda la inauguració oficial de l’exposició, exhibeix des d’avui i fins al 24 de maig la mostra que inclou actors, context, temps, espais síntesi sobre la transició a la ciutat, amb l’epíleg de Fernando Sánchez Castillo.

L’alcalde Àngel Ros va presidir la inauguració i va posar de relleu que “el període de la Transició Democràtica a Lleida va ser il·lusionant de la història del país i de la ciutat, un període en el qual Lleida va tenir un procés de transformació fonamental, possible gràcies als protagonistes d’aquella època, sobretot a l’alcalde Siurana. Crec que a Lleida la transició va enterrar definitivament una ciutat grisa i provinciana”. “Aquesta exposició és una invitació col·lectiva a fer una reflexió política i social, i puc dir que amb la transició democràtica es va recuperar el dret a la ciutat i el dret a exercir la ciutadania. Amb la transició democràtica va començar una gran transformació de la ciutat que és la base de la Lleida d’avui i del progrés, liderat pels primers ajuntaments democràtics i per una societat civil moderna que volia una Lleida amb llibertats i una Lleida al servei dels ciutadans”.

L’alcalde Siurana, per la seva banda, ha destacat que amb aquesta exposició s’ha volgut “crear una atmosfera de record de memòria, nosaltres no hem volgut fer història perquè no n’estem autoritzats per fer-la. Però sí volem crear una reflexió i crear pedagogia perquè no s’oblidi una etapa que és absolutament interessant”.

Cal destacar que la regidoria de Drets Civils ha coordinat el procés participatiu de recollida de material divers que ha permès compilar un miler de documents, entre els quals, destaquen peces d’artistes reconeguts, com “Ilerda annus MDXXXV” d’Enric Garsaball, autor que va pintar durant la transició, tot i que l’obra sigui una recreació medieval, i l’obra No Canyeret d’Albert Coma Estadella, així com l’epíleg de Fernando Sánchez Castillo, proposat per la Panera.

Entre el material exposat hi ha una seixantena de gravacions, tipus càpsules, i una setanta entrevistes en profunditat amb persones vinculades al món cultural, polític i social de Lleida que quedaran com a material de documentació a l’Arxiu Municipal. També s’hi poden veure cartells, cartes, pamflets o octavetes, entre altres, material que la ciutadania ha cedit temporalment a la Paeria per deixar constància de les particularitats d’aquest període històric a la ciutat.

‘Transició Democràtica a Lleida’ és una mostra que dóna continuïtat a la línia de treball entorn de la recuperació de la memòria democràtica iniciada al 2008 i pretén reconèixer els diferents actors, espais i temps de la ciutat, així com l’aportació de Lleida a la història de la transició a Catalunya i a l’Estat. En aquest sentit, dóna a conèixer els fets ocorreguts a Lleida i promou el treball transversal interdepartamental i entre institucions i entitats.

L’exposició ha comptat amb l’aportació de l’arxiu de premsa dels diaris locals La Mañana i Segre. A més, es projecten filmets i super 8 de l’època cedits per la família de Luís Mejón, Josep M. Cots Massana, Ramon Santesmasses i Aurelio Bautista. En el marc del projecte, s’ha editat una publicació amb diferents mirades dels membres de la Comissió Assessora.

Un altra iniciativa que s’ha promogut arran d’aquest projecte és la Unitat Didàctica de la Transició a Lleida que farà l’alumnat de 4t d’ESO i 2n de Batxiller per contextualitzar els fets en l’àmbit local. Són cursos que a l’aula ja treballen la Transició a Catalunya i a Espanya i poden conèixer com es va desenvolupar el procés a Lleida. L’exposició fa visible experiències col·lectives i les mostra a generacions que no n’han estat partícips, però que poden entendre-les a partir dels documents que ha aportat la ciutadania. També s’ha de remarcar que el 9è Congrés de Convivència a la Ciutat, que es farà del 26 al 28 de març, tindrà com a eix vertebrador La transició a debat.

La Panera

Com a epíleg a l’exposició, el Centre d’Art la Panera ha proposat presentar el treball de Fernando Sánchez Castillo(Madrid, 1970), artista que des dels inicis de la seva trajectòria ha mostrat interès per la història contemporània d’Espanya, especialment pel període marcat per la dictadura franquista, així com per la posterior transició democràtica.

La Panera és la ubicació idònia per acollir una exposició que revista el període històric de la transició democràtica, en tant que l’edifici ha estat caserna militar de l’exèrcit al segle XIX i XX i també comissaria de la policia fins a finals dels vuitanta, coincidint amb la dictadura franquista, marcada per la repressió de les llibertats individuals i col·lectives, i la instauració de la democràcia.

La Panera és fruit d’aquesta normalització del país, en què es restaura el valor de la cultura i del pensament lliure i crític. És per això que, amb motiu d’aquesta exposició, s’ha convidat l’artista Sánchez Castillo, les obres del qual revisen i rellegeixen de manera crítica escenaris i espais lligats a la dictadura. El seu treball revela la importància de preservar la memòria històrica i entendre’n, des del present, el seu llegat.

Comissió assessora i equip tècnic

La Comissió assessora d’aquesta iniciativa està presidida per Antoni Siurana i en formen part la regidora M. Rosa Ball, Manuel Lladonosa, Joan Cal, Ramon Maria Puig, Mercè Ciutat i Josep Tort. El coordinador general del projecte és Josep M. Llop; la coordinació tècnica va a càrrec de Carmina Pardo i de Pilar Nadal, i l’equip tècnic està composat pel grafista J.M. Cazares, els arquitectes Carlos Sàez i Carme Casals i Josep Serra la part de recerca i documentació. També s’ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’Arxiu Municipal, el departament d’Informàtica que ha creat una base de dades en Sharepoint, la Regidoria de Cultura, el Centre d’art La Panera i el Museu d’art Jaume Morera.

El projecte Espais i Temps de la Transició a Lleida

El projecte Espais i Temps de la Transició a Lleida vol donar rellevància als esdeveniments ocorreguts a la ciutat en el període de la transició, protagonitzats pels ciutadans i les ciutadanes. Des d’una òptica local, s’ha buscat afavorir la participació real de la ciutadania, considerant-se la millor manera de remarcar una situació social, política, econòmica i cultural d’un període sovint desconegut, però viscut de primera mà per una àmplia part de la població actual.

Des de l’Ajuntament de Lleida es treballa pel ple reconeixement dels Drets Humans a la Ciutat on, un dels eixos fonamentals de treball dels darrers anys ha estat la recuperació de la memòria democràtica. Després d’haver treballat la guerra civil, l’exili i la dignificació dels desapareguts de guerra i les fosses comunes, i de commemorar el 75è aniversari dels bombardejos sobre la ciutat de Lleida, des de la Regidoria de Drets Civils s’ha proposat parlar del significat d’aquest període per difondre un fragment més de la història recent.

Enhorabona per aquesta iniciativa, per a mi ha estat un honor poder-hi participar

Read Full Post »

20150203 Víctor Torres 1

Aquest vespre he participat en l’acte d’homenatge que la ciutat ha fet a Victor Torres Perenya (Lleida 1915- 2011) amb motiu del centenari del seu naixement. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l’acte públic de commemoració amb què l’Ajuntament de Lleida vol reconèixer la seva trajectòria i el seu llegat cultural i ciutadà i preservar, d’aquesta manera, el seu record. El paer en cap ha recordat Torres com “un lleidatà al servei de Lleida i Catalunya, profundament compromès amb la difusió del llegat artístic del seu germà, Màrius Torres, i dipositari del sentit de servei públic que va encarnar el seu pare, qui fou alcalde de Lleida, Humbert Torres”. L’acte, que ha omplert el Saló de Sessions, ha comptat amb la participació de l’escriptor i professor Josep Varela, qui ha realitzat una glossa de Víctor Torres, i del doctor Enginyer Industrial i nebot de Torres, Jordi Guimet. Durant el decurs de la seva intervenció, Josep Varela ha destacat la sinceritat, l’honestedat, l’autenticitat i l’estima de Vïctor Torres per Lleida i, també, per Catalunya, com alguns dels seus trets diferencials. El seu nebot Jordi Guimet, a través de diverses anècdotes personals i familiars, ha ressaltat l’optimisme vital i la seva capacitat de connectar amb el poble. En el decurs de la commemoració, s’ha recordat també la poesia de Màrius Torres, a càrrec de Joan Bellostas, i s’ha gaudit d’una interpretació musical d’arpa a càrrec de Berta Puigdemasa. L’acte ha comptat també amb la presència de la família de Victor Torres, una àmplia representació de la societat civil lleidatana, escriptors i artistes, així com la Corporació Municipal.

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 1915-2011) forma part de dues famílies estretament lligades i compromeses amb Lleida, els Torres i els Perenya, que van tenir entre els seus membres destacats metges, polítics i creadors com el poeta Màrius Torres. Víctor Torres va ser Diputat de la Generalitat de Catalunya i Senador a Madrid. Ha estat sempre molt compromès amb Lleida, participant en diverses entitats i organitzacions de la ciutat com l’Ateneu Popular de Ponent, d’Òmnium Cultural, del Centre Comarcal Lleidatà i de l’Agrupació Sardanista de Lleida, entre altres. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Read Full Post »

Aquest vespre he assistit al Saló Víctor Siurana de la UdL la presentació del llibre “Cataluña y el absolutisme borbónico” Historia i política, editat per l’editorial Critica, obra de l’amic i Rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández. L’acte ha estat organitzat per la Facultat de Lletres i presidit pel seu degà, el Dr. Joan Busqueta. La presentació ha anat a càrrec del mestre i amic Manel Lladonosa que ha fet una brillant classe d’història. L’obra presenta una revisió historiogràfica de l’època compresa entre la fi de la Guerra de la Successió i el triomf del liberalisme. Roberto Fernández, catedràtic d’Història Moderna, ofereix una àmplia anàlisi de les diverses interpretacions publicades, des de les de finals del segle XVIII fins avui, passant per les visions històriques del romanticisme, pels inicis d’una historiografia nacionalista catalana i per les revisions de Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Una altra brillant classe d’història.

Ha estat un veritable plaer intel.lectual entre amics

Read Full Post »

Directori de revistes d’Història

Read Full Post »

Older Posts »