Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Parlament de Catalunya’

IMG_2142.JPG

Alumnes de secundària i batxillerat de diversos centres educatius del país han participat  en la segona edició del projecte educatiu del Parlament que té per objectiu conscienciar els joves sobre l’Holocaust i les seves conseqüències. El projecte culminarà al gener amb la participació dels alumnes en l’acte que es farà al Parlament amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

La presidenta, Carme Forcadell, va donar la benvinguda als alumnes que han pogut conèixer de més a prop la realitat que van viure els col·lectius que van ser víctimes del nazisme. El projecte es fa en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i el Memorial Democràtic i vol contribuir a recordar aquells fets i fomentar la cultura de la pau.

En aquesta segona edició hi han participat cent cinquanta alumnes, dels instituts Guindàvols de Lleida, Vilafant, Terra Roja, Santa Coloma de Gramenet i XXV Olimpíada, , i dels col·legis La Salle Mollerussa i Joan XXIII, de Tarragona.

23736386_1944350515777610_1951311186034770508_o.jpg

Els estudiants s’han reunit amb representants del poble jueu, de les persones perseguides per motius polítics, dels Testimonis de Jehovà, del poble gitano, de les persones amb discapacitat i del col·lectiu LGTBI.

Cadascun dels sis centres estudia des del començament de curs què va passar a un d’aquests col·lectius, amb l’objectiu d’elaborar unes conclusions i un text final que es llegiran en l’acte que es farà al Parlament amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, previst per al 23 de gener.

En les sessions de treball d’aquests dos dies hi han participat representants de les comunitats israelita i jueva, de l’Amical de Mauthausen i l’Amical de Ravensbrück, del Cercle Europeu d’Antics Deportats i Internats Testimonis de Jehovà, de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, d’associacions de discapacitats físics i intel·lectuals de Catalunya i de diversos casals, fundacions i associacions LGBTI.

 

Read Full Post »

En la sessió del Ple d’abans d’ahir la portaveu del GP Socialista a la Comissió d’Ensenyament, Rocío Martínez-Sampere, va fer una interpel•lació al Govern sobre la situació de les escoles bressol de Catalunya. Podeu veure el vídeo de la intervenció de la Rocío Martínez-Sampere, així com de les respostes de la Consellera Rigau, aquí:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=7069865&p_cp3=7070963

 

Read Full Post »

El Tribunal Constitucional ha supès temporalment la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 23 de gener. Els magistrats han admès a tràmit la impugnació que va presentar l’Advocacia de l’Estat contra la resolució del Parlament. Això és un disbarat i un atac a la democràcia perquè es tracta d’una declaració política i el TC dicta una resolució pretesament “jurídica” contra una declaració política aprovada pel Parlament que representa la ciutadania de Catalunya. El TC ha actuat per motius polítics en contra de la democràcia.

Read Full Post »

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest migdia amb 104 vots a favor instar el govern de la Generalitat a “iniciar un diàleg amb el govern de l’estat per tal de possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”. Han votat a favor els diputats de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, en contra 27 diputats del PPC i C’s i els tres diputats de la CUP s’han abstingut. És el segon cop en aquesta legislatura que el Parlament vota una resolució pel dret de decidir.  El president del grup del PSC, Pere Navarro, ha estat l’encarregat de presentar la iniciativa.

Read Full Post »

 

MOCIÓ DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA SOBRE EL DRET DE DECIDIR, APROVADA AMB ELS VOTS DE CIU I PSC

  “Des de la seva represa al segle XIX, el catalanisme ha formulat diferents propostes polítiques amb l’objectiu de garantir la pervivència de la llengua i la nació catalanes, afavorir el progrés econòmic i el benestar dels seus ciutadans. Bona part d’aquest catalanisme ha volgut trobar durant molts anys un encaix de la nostra realitat nacional al si de l’Estat espanyol mitjançant l’aportació d’estabilitat econòmica i regeneració en les formes de Govern, a canvi del reconeixement de la nostra llengua, la nostra cultura i un cert nivell d’autogovern, diferent en funció del període històric. Hi ha hagut, també des del catalanisme, una proposta que ha plantejat una redefinició complerta de l’Estat espanyol per a basar la seva font de legitimitat en la unió voluntària de diferents nacions que s’haurien de reconèixer entre elles en un pla d’igualtat. Igualment, ja des dels seus inicis, el catalanisme polític ha comptat amb partidaris de l’Estat propi, entenent que era en el concert de les nacions on Catalunya trobaria un marc de relació estable i de bon veïnatge amb la resta de pobles de la Península Ibèrica i d’Europa.

 En els darrers trenta anys, una part majoritària del catalanisme ha intentat vehicular el seu progrés nacional, desenvolupament econòmic, cohesió social i aprofundiment democràtic a través de la participació a l’Estat espanyol. Malgrat els avenços assolits respecte a la situació viscuda sota el franquisme, el balanç d’aquest període és clarament insuficient de cara als reptes de futur que tenim com a societat. Les propostes d’acord que han significat els estatuts d’autonomia de 1979 i 2006, la col·laboració amb l’entrada a la Unió Europea i a l’euro, la contribució a la modernització econòmica i al progrés democràtic, han topat amb una clara voluntat de recentralització i de laminació de l’autogovern –expressada amb les continuades invasions competencials i, de forma molt significativa, amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de 2006-, l’incompliment dels compromisos continguts en els diferents acords entre Catalunya i l’Estat espanyol, una inversió en infraestructures molt menor al pes econòmic sobre el conjunt de l’Estat, el menyspreu i l’assetjament contra la llengua i la cultura catalanes i un dèficit fiscal continuat durant aquest període equivalent anualment al 8% de la creació de riquesa que avui posa en perill la cohesió social i el progrés econòmic.

 El camí recorregut en aquests darrers anys, ple de dificultats i obstacles, ha portat a una part important de la ciutadania i a diferents actors socials, econòmics i polítics a proposar nous escenaris de futur. Disposar d’un Estat propi, tant dependent o independent com la resta d’Estats europeus, que tingui per objectiu servir al benestar, el progrés econòmic i cultural dels ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen o condició, és vist avui com una necessitat inajornable per una part creixent de la ciutadania de Catalunya. El passat 11 de setembre, més d’un milió i mig de catalans i catalanes va protagonitzar una jornada històrica, donant un exemple de civisme i de compromís amb el present i el futur de la nostra nació. De forma molt massiva els manifestants van expressar, de manera clara i inequívoca, el desig que Catalunya esdevingui <<un nou Estat d’Europa>> i van recollir un anhel que, en aquests moments, és compartit per una part molt important de la societat catalana, que reclama que el nostre país assoleixi de l’instrument d’un Estat; eina imprescindible per fer front als reptes de la nostra societat.

 La voluntat que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir amb plena llibertat el seu futur ha estat assumida per una majoria de les forces polítiques parlamentàries i pel President de la Generalitat. En aquest sentit, el 12 de desembre de 1989, el Parlament de Catalunya va remarcar que el poble català no renunciava al dret a l’autodeterminació; i, igualment, va expressar la possibilitat <<d’incrementar les cotes d’autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric>>.

 Després d’aquest 11 de setembre, escoltant l’anhel expressat d’una forma tant significativa, s’esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.

 El Ple del Parlament, en la sessió del 27 de setembre de 2012, va adoptar la següent resolució, 742/IX del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern, en el seu punt I: Dret de decidir:

 1.- El Parlament de Catalunya reconeix i celebra l’enorme èxit de la multitudinària manifestació que va tenir lloc a Barcelona el passat 11 de setembre, sota el  lema “Catalunya nou Estat d’Europa”, i fa pública la seva voluntat de recollir i desenvolupar els anhels que hi van expressar els ciutadans de manera massiva i pacífica.

 2.- El Parlament de Catalunya constata que, al llarg dels darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació de l’Estat espanyol per a fer-hi encaixar Catalunya sense haver de renunciar a les legítimes aspiracions nacionals, a la voluntat d’autogovern, ni a la continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes negatives són avui una via sense recorregut. Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret de decidir.

 3.- El Parlament de Catalunya expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí i que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.

 4.- El Parlament de Catalunya insta el Govern, les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per a portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, dialogant amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el Govern espanyol, per tal que els ciutadans de Catalunya puguin determinar llur futur col·lectiu en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i convivència democràtica, i sense cap mena de coacció.

 5.- El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu i insta el Govern a fer una consulta, prioritàriament dins la pròxima legislatura.

Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió proposa al Ple municipal l’adopció dels acords següents:

Primer.- Donar ple suport a la Resolució del Parlament de Catalunya, aprovadael 27 de setembre de 2012, sobre el dret de decidir lliurement i democràticament el futur de Catalunya i la necessitat d’una consulta al poble català. 

Segon.- Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Govern espanyol.

Read Full Post »