Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Política’

20160505 Javier Perez Royo

Aquest vespre, dins el cicle de conferències “Catalunya vista des d’Espanya”, organitzat per l’Ateneu Popular de Ponent, brillant conferència del Dr. Javier Pérez Royo.

Ha fet un repàs del constitucionalisme contemporani a Espanya, explicant amb de manera clara què va ser la Constitució de 1978, un pacte polític, i la situació creada pel recurs al Tribunal Constitucional de l’Estatut de Catalunya de 2006. Estatut que a seguir tot el procés constitucional, aprovació per part del Parlament de Catalunya amb una 90% a favor, la negociació entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles i l’aprovació en referèndum pel 70%, i que la sentència del TC del 2010 va ser un autèntic cop d’estat i que va destruir la Constitució, perquè va dinamitar el mecanisme democràtic i constitucional d’integració de Catalunya a Espanya i va retirar la paraula als ciutadans que  l’havien aprovat en referèndum.

La sentència del TC va destruir la constitució territorial espanyola i a partir d’aquest moment els ciutadans de Catalunya no tenen Constitució ni Estatut, perquè aquests no són lleis sinó pactes polítics que requereixen l’adhesió ciutadana, segons Pérez Royo hi ha un veritable desordre polític. Segons la seva opinió el Partit Popular i els jutges del TC van jugar a aprenents de bruixot i ara la situació està sense control i no se sap què pot passar, ha dit que el sistema polític espanyol està “desmoronándose” i que el l’Estat espanyol no es podrà governar si no es resol el problema de la constitució a Catalunya.

Una anàlisi molt interessant realitzat amb rigor des d’una òptica espanyola.

 

Anuncis

Read Full Post »

Avui he formalitzat la meva baixa del PSC. Després de més de 30 anys de militància en el PSC aquest és un pas dolorós i un moment trist. Tot i ser una decisió personal, vull compartir amb els meus amics i amigues les raons d’aquesta decisió.

Socialisme i catalanisme són els eixos que han vertebrat al PSC des de la seva fundació l’any 1978. Ser socialista, progressista, d’esquerres era voler una societat més justa, més igualitària, més culta, amb més equitat i amb més drets per a les persones. Ser catalanista era voler un país més lliure, una Catalunya en la que els ciutadans eren els qui havien de decidir el present i el futur del seu país.

Avui s’han convocat eleccions generals i això ha estat la darrera de les decepcions d’un socialisme (PSOE-PSC) que amb els resultats electorals del desembre passat podia encapçalar un govern progressista format per PSOE, Podemos amb les seves confluències i els partits nacionalistes catalans i bascos, i enlloc d’aquesta opció progressista i de canvi, front al govern del Partit Popular, va preferir un pacte amb Ciudadanos, que és un partit liberal i profundament anticatalanista. No ho puc compartir, com tampoc puc compartir de cap manera com el PSC s’hagi anat allunyant de la defensa del Dret a Decidir, com és possible que celebrar un referèndum per a que la ciutadania de Catalunya pugui decidir no sigui una prioritat per a un partit que es diu catalanista.

M’agradaria molt que el PSC rectifiqués el seu rumb i poder tornar a trobar-nos en la lluita per la defensa dels drets socials i nacionals. Conservo moltes amigues i amics en aquest partit i espero continuar compartint amb tots ells els nostres ideals i lluites per una societat més justa i un país més lliure. Avui, em sento trist i orfe d’organització política, però també estic esperançant que una societat més justa és possible, i necessària, i que els drets fonamentals de les persones i dels pobles, com el dret a decidir, s’aniran aconseguint amb la il·lusió, el compromís i la lluita de moltes persones, com sempre ha avançat la societat.

Em sento socialista i catalanista i per això he deixar el PSC.

 

Read Full Post »

27 S

El President Mas ha convocat eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 27 de setembre. Aquestes eleccions, plebiscitàries segons uns i autonòmiques segons els altres, són el substitut segons els primers d’un referèndum. És el moment de fer una mica d’història per reflexionar i clarificar aquesta situació política tan complicada.

En primer lloc recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar un nou Estatut d’Autonomia, impulsat pel President Maragall, que després de negociacions amb el PSOE, recordeu allò que va dir Zpatero “apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña”  va ser aprovat per les Corts Espanyoles i va ser ratificat per referèndum. És a dir es va seguir un procés polític d’articulació de Catalunya, que es reconeixia com a nació, dins d’Espanya  impecable des del punt de vista constitucional.

Va ser el Partido Popular qui va recollir signatures a tot Espanya en contra de l’Estatut i va ser el Partido Popular qui va presentar recurs al Tribunal Constitucional i va ser aquest  Tribunal qui, actuant com a cambra política més que jurisdiccional, va declarar que alguns articles de l’Estatut no eren constitucionals.

A partir d’aquest moment s’inicia un ampli moviment de rebuig a la sentència del Constitucional i de suport a l’Estatut, com la manifestació de juliol de 2010. Aquesta decisió del TC i el posicionament previ i posterior del PP tancava les portes a una articulació de Catalunya dins d’Espanya on la majoria dels catalans s’hi trobessin còmodes.

Després va venir la victòria electoral de CiU a Catalunya i el President Mas, amb el consens de la majoria de les forces polítiques, demana a Rajoy un Pacte Fiscal, que aquest rebutja. Estatut aprovat no, pacte fiscal no. Després vindrà la LOMCE i els atacs a la normalització lingüística per part del govern del PP.

El següent pas des de Catalunya és demanar el Dret a Decidir i declarar-se com a subjecte polític, El Partit Popular diu que no i es desaprofita una de les darreres oportunitats de resoldre el tema de manera acordada, la via escocesa, o millor dit la no via escocesa. Si Rajoy hagués pactat un referèndum en aquell moment hauria sortit que no a la independència, però el fet de tancar totes les possibilitats de negociació és el que ha fet créixer l’opció independentista.

Arribem a la consultanta del 9N, el SÍ SÍ és l’opció àmpliament guanyadora, jo vaig votar Sí Sí, Sí a un Estat Propi i Sí a un Estat Independent, quatre anys abans era una opció inversemblant. No vaig entendre perquè Mas i Jonqueres no van fer un plantejament el 10 de novembre que recollís la il·lusió de tanta gent.

Mentrestant s’altera tot el mapa polític a Catalunya: ERC deixa de ser Esquerra i dóna suport al govern conservador de Mas i a les retallades; el PSC perd la centralitat política i el catalanisme progressista que el definia; CiU es trenca en dos, CDC i UDC; Unió es trenca en dos; ICV es transforma en no sabem què; Ciutadans pren força a Catalunya i a tota Espanya; Podemos que havia d’afeblir els socialistes acaba espantant al PP. Canvien les cares en molts cartells electorals, assistim a un canvi de cicle polític, en el que, entre d’altres característiques, la ciutadania és molt més exigent amb els representants polítics.

Arribem al 2015, la candidatura conjunta (que no unitària) entre CDC i ERC amb la cobertura de l’ANC i Omnium es converteix el la primera opció. Els partits, en lloc de definir-se pels seus projectes i programes i les propostes per solucionar els greus problemes d’aquesta societat sol diuen, independència Sí o No, es polaritzen i no hi ha propostes.

I encara tenim l’agost i part del setembre per acabar de decidir el vot però algunes coses ja les tinc clares:

1a.  No vull que el  meu vot serveixi per a fer president a Mas, que ha fet unes polítiques de retallades de drets i serveis públics, unes polítiques liberals.

2n.  Vull que el meu vot sumi a polítiques progressistes i d’esquerres

3r.  No vull que el meu vot no es compatibilitzi al sac del NO, jo crec en la democràcia, els drets dels pobles a la llibertat i a l’autodeterminació, jo penso que Catalunya té sobirania política i la meva identitat és la nació catalana, jo no era independentista però el 9N vaig votar Sí Sí,  i ara vull que el meu vot es compatibilitzi en el SÍ.

És molt trist que les esquerres hagin traït els ideals progressistes i d’autodeterminació, uns donen suport a fer president a Mas i els altres tornen a explicar allò de “apoyaré”, ja vam viure aquesta etapa. Em sento orfe d’opció política catalanista i d’esquerres.

Read Full Post »

20150412 ANC 1

Avui el pavelló Barris Nord de Lleida ha acollit la reunió general de l’Assemblea Nacional Catalana

20150412 ANC 2

Més de 3.000 persones arribades de tota Catalunya.

Els partits polítics han d’estar a l’alçada de la il·lusió i l’esperança de la gent.

Read Full Post »

20150205 Parlament 1

Avui el regidor Jesús Castillo assisteix a la sessió parlamentaria de debat i de aprovació del Pressupost 2015 de la Generalitat de Catalunya i es reuneix amb els Alcaldes i alcaldesses  dels municipis  que han presentat el contenciós administratiu per tal que la Generalitat  fent ús de la seva competència financí les escoles bressol municipals

El Ple del dia 4 i 5 de febrer farà la votació definitiva dels pressupostos, en els quals la partida destinada al finançament de les escoles bressol no contempla cap assignació pressupostaria per primera vegada  des del pacte de polític que es va adquirir amb l’aprovació de la Llei 5/2004 de creació de llars d’infants de qualitat.

La passada tardor, trenta-sis municipis membres del Fòrum d’Alcaldes, entre ells L’Ajuntament de Lleida va iniciar el primer tràmit per reclamar a la Generalitat de Catalunya el deute del finançament de les escoles bressol municipals, atenent que aquests és un servei bàsic per a la nostra societat tant pel que fa  pels seus valors educatius intrínsec , com per la conciliació de vida laboral i familiar, i que per aquests motius el govern de la Generalitat ha de desenvolupar politiques econòmiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats dels ciutadans.

Actualment el deute de la Generalitat pel que fa al finançament de les escoles bressol està pagat pel que fa a l’Ajuntament  Lleida. La situació actual amb l’aprovació d’aquest pressupostos, en els quals no es contempla cap partida pressupostaria , suposa que la Generalitat es desentén del servei públic de 0 a 3 anys

Cal tenir present que les escoles bressol són actualment una xarxa pública de qualitat creada a instància d’una llei del Parlament, en col·laboració amb els ajuntaments i regulada per la Llei d’educació de Catalunya.

Aquests dos últims cursos escolars, la Generalitat ha derivat el finançament de les Escoles Bressol Municipals  a les Diputacions catalanes, fent evident que abandona el model de foment de l’educació 0 a 3 anys.

El fet que la Diputació, com a administració local,  es faci càrrec d’aquest finançament, suposa assumir el pagament d’una competència que no li és pròpia en detriment d’altres competències pròpies i que per descomptat suposaran una la disminució dels seus propis recursos i serveis per  als municipis.

És per això que els Ajuntament han presentat a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per defensar els recursos compromesos formalment amb els ajuntaments i per reclamar al Govern autonòmic que actuï de forma responsable en l’exercici de la seva competència en l’educació

Read Full Post »

20150203 Víctor Torres 1

Aquest vespre he participat en l’acte d’homenatge que la ciutat ha fet a Victor Torres Perenya (Lleida 1915- 2011) amb motiu del centenari del seu naixement. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l’acte públic de commemoració amb què l’Ajuntament de Lleida vol reconèixer la seva trajectòria i el seu llegat cultural i ciutadà i preservar, d’aquesta manera, el seu record. El paer en cap ha recordat Torres com “un lleidatà al servei de Lleida i Catalunya, profundament compromès amb la difusió del llegat artístic del seu germà, Màrius Torres, i dipositari del sentit de servei públic que va encarnar el seu pare, qui fou alcalde de Lleida, Humbert Torres”. L’acte, que ha omplert el Saló de Sessions, ha comptat amb la participació de l’escriptor i professor Josep Varela, qui ha realitzat una glossa de Víctor Torres, i del doctor Enginyer Industrial i nebot de Torres, Jordi Guimet. Durant el decurs de la seva intervenció, Josep Varela ha destacat la sinceritat, l’honestedat, l’autenticitat i l’estima de Vïctor Torres per Lleida i, també, per Catalunya, com alguns dels seus trets diferencials. El seu nebot Jordi Guimet, a través de diverses anècdotes personals i familiars, ha ressaltat l’optimisme vital i la seva capacitat de connectar amb el poble. En el decurs de la commemoració, s’ha recordat també la poesia de Màrius Torres, a càrrec de Joan Bellostas, i s’ha gaudit d’una interpretació musical d’arpa a càrrec de Berta Puigdemasa. L’acte ha comptat també amb la presència de la família de Victor Torres, una àmplia representació de la societat civil lleidatana, escriptors i artistes, així com la Corporació Municipal.

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 1915-2011) forma part de dues famílies estretament lligades i compromeses amb Lleida, els Torres i els Perenya, que van tenir entre els seus membres destacats metges, polítics i creadors com el poeta Màrius Torres. Víctor Torres va ser Diputat de la Generalitat de Catalunya i Senador a Madrid. Ha estat sempre molt compromès amb Lleida, participant en diverses entitats i organitzacions de la ciutat com l’Ateneu Popular de Ponent, d’Òmnium Cultural, del Centre Comarcal Lleidatà i de l’Agrupació Sardanista de Lleida, entre altres. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Read Full Post »

20150202 Targeto Convocatoria Camp Esports Ciutat Jardi LleidaVINTVINT

Read Full Post »

Older Posts »