Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘PSC’

DE2Pwl2XYAA0RSH.jpg

 

A l’abril de 1977, ja convocades les primeres eleccions

democràtiques, que es va fer necessària la unitat dels socialistes catalans.

Això donà lloc al “Pacte d’Abril”, l’acord d’unitat del socialisme que l’abril de 1977 van

signar el PSC (Congrés), la Federación Socialista Catalana (PSOE) i socialistes

independents.

L’objectiu de l’acord era doble, per una banda configurar una candidatura d’unitat

socialista, “Socialistes de Catalunya”, de cara les eleccions del juny d’aquell any

i, per una altra banda, l’obertura del procés constituent del PSC amb un

document mare que va serví per articular el futur protocol d’unitat.

 

El text de l’acord assegurava que “la unitat dels socialistes catalans”

s’acordava sobre sis principis fonamentals, dels quals el cinquè era ben clar:

“El reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de

l’Estat espanyol”.

De fet, el text era ben explícit ja que recollia: “l’exigència constitucional d’una

estructura d’estat que garanteixi a Catalunya l’aprofundiment de la seva

autonomia, més enllà dels nivells previstos en l’Estatut del 1932 i d’acord amb

les necessitats reals d’aquest moment, i aboni el procés d’autonomia de les

diferents nacionalitats i regions diferenciades de l’Estat espanyol”.

 

En el document de bases per l’acord del PSC-PSOE s’afirmava que

“El PSC sorgit de la unificació tindrà plena sobirania en l’establiment del seu

programa de govern, adequat al grau d’autonomia assolit per Catalunya en cada

moment històric, en la perspectiva del ple exercici del dret a l’autodeterminació”

Avui al 2017, moltes persones que van participar en aquesta unitat ja no estan amb nosaltres, d’altres continuen al PSC però també molts d’altres ja no en formen part.

Quina és avui la força política que representa aquell ideari, d’unitat del socialisme i el catalanisme polític? PSC? Comuns? MES? CUP? ERC? Potser és l’hora de tornar a plantejar la unitat de les forces catalanistes i d’esquerres.

 

Anuncis

Read Full Post »

20150408 Candidatura 1

20150408 Candidatura 5

Fotografia de la candidatura

Read Full Post »

Crida socialista pel referendum

Els signants volem expressar el nostre suport als diputats socialistes que en la històrica votació que ha tingut lloc avui al Parlament de Catalunya s’han situat junt amb aquells altres diputats favorables a la celebració d’un referèndum i a aquells que s’han negat a votar en contra del seu compromís electoral. Ho fem des d‘una convicció que es suporta en tres pilars: que l’esgotament del pacte constitucional fa del tot necessari revisar les relacions entre Catalunya i l’Estat; que l’opció de la independència pot ser una sortida però no necessariament l’única possible a la crisi actual; i que oposar-se a la possibilitat de que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un o altre sentit, és una postura inacceptable i antidemocràtica. A partir d’aquest posicionament, ens  sentim en la necessitat d’afegir el següent:

  1. La crisi del pacte constitucional de 1978, produïda per la reiterada interpretació restrictiva que se’n va anar fent i que va culminar amb la sentència contra el nou Estatut -pactat en seu parlamentària i referendat pels catalans-, fa inexcusable un referèndum en el qual el poble de Catalunya es pugui pronunciar clarament sobre la seva relació amb Espanya. Aquest és, avui, l’objectiu nacional més immediat, compartit per la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és a dir, per l’ample ventall que, en la seva extraordinària diversitat política, social, cultural i d’origen, va sumar més de dos terços a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.
  1. Aquest fet condiciona, avui, la política catalana en la seva totalitat, a dreta i esquerra. Perquè es tracta d’un repte nacional, que afecta les constants vitals de la nació catalana, de la seva llengua i la seva cultura, de la seva economia i les seves prestacions socials. I perquè tot projecte de futur, particularment si és un projecte d’esquerres, està greument condicionat per la sortida a la qual s’arribi. S’estableix, doncs, avui, una divisòria ineludible: a una banda, la gran majoria que, en els paràmetres del catalanisme polític, exigeix el referèndum; a l’altra banda, els que s’hi oposen des dels paràmetres de la política espanyola i, en alguns casos, tractant de fer-ne un factor de divisió de la societat civil catalana. El socialisme català, més enllà dels paràmetres que imposa el nacionalisme espanyol, hegemònic a Espanya, creiem que només pot estar al costat de l’opinió central i majoritària del poble de Catalunya.
  1. Els socialistes catalans hem de ser on ens pertoca: al primer rengle, com sempre. Hem de treballar amb tothom que propugni la celebració del referèndum, sigui quina sigui la posició que cadascú pugui prendre després pel que fa a la resposta a la consulta. Però també hem de criticar i treballar per evitar les precipitacions i la manca de sentit de la realitat que alguns dels nostres dirigents estan demostrant, i que poden conduir Catalunya, un cop més, a la derrota i a la frustració. Esberlar la unitat d’aquest bloc amb acceleracions injustificades pot resultar molt rendible per als qui les produeixen, però, pot comportar, en el fons, servir els interessos de l’adversari. La màxima unitat és la força més gran de què disposa el nostre poble. I cap patriota, si ho és de veritat, no pot regatejar esforços per garantir-la.
  1. Per tot això, invitem tots aquells i totes aquelles que se senten socialistes o que assumeixen el ric i plural llegat del socialisme català, a mantenir-se en favor de la celebració del referèndum i a sumar-se a aquesta crida. Per coherència amb el paper clau del socialisme català en la construcció nacional de Catalunya (resistència en la profunda postguerra, impuls de l’Assemblea de Catalunya contra el franquisme, recuperació de la Generalitat exiliada, articulació de la unitat civil del nostre poble…). Per lleialtat a tots aquells homes i dones que ens han precedit i que han estat grans lluitadors per la justícia i per Catalunya. Per respecte a tota la gent que ha cregut en aquest projecte i hi ha esmerçat la seva generositat i les seves esperances. Pel futur d’un projecte integrat per homes i dones que “som socialistes i som catalanistes per les mateixes raons”, perquè tant el socialisme com la causa nacional de Catalunya, com deia Joan Reventós, formen part del mateix i indestriable combat per la llibertat i per la justícia.

El socialisme català no pot faltar a l’actual cita per Catalunya. Ha d’acudir-hi i en primera posició. I ha de fer-ho des de posicions pròpies, amb l’exigència crítica de sempre, sense caure en seguidismes, siguin de dins o de fora de Catalunya. El PSC no pot faltar-hi. I la resta de forces catalanistes han de fer-ho possible, lluny de tacticismes interessats. Així ho demanem i ho exigim, en nom dels interessos nacionals de Catalunya que creiem interpretar. I invitem tots els que es reconeguin en la nostra posició que no defalleixin, que se sumin a aquesta crida socialista en favor del referèndum. I que es disposin també a treballar, a mitjà termini, per la construcció d’una alternativa catalana d’esquerres, capaç de donar la resposta deguda a l’actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l’avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés.

Barcelona, 16 de gener de 2014

Primers signants

Read Full Post »

Des de l’ampli i plural espai socialista de Catalunya

Sobre el pacte de la consulta

16 de desembre de 2013

 La proposta de dues preguntes encadenades per a una possible consulta a finals de l’any vinent, feta de comú acord per CiU, ERC, ICV i CUP, és una novetat important,

-perquè denota la voluntat de no limitar el poble de Catalunya a optar entre la independència i l’statu quo, sinó d’obrir-li la possibilitat d’optartambé per una fórmula intermèdia, la d’un Estat federat o associat, plenament congruent amb l’encaix plurinacional i elfederalisme asimètric que els socialistes de Catalunya sempre hem propugnat;

-i també perquè deixa tot l’any de coll per al diàleg i l’acord amb el govern de l’Estat.

Cal considerar-ho, doncs, com un acte de bona disposició envers els no independentistes, particularment envers els federalistes. I també envers el govern de l’Estat, que continua donant l’esquena.

Així i tot, tothom sap que la consulta no serà viable sense un marc legal que l’empari, idealment un acord entre governs. És el que s’ha produït a Escòcia. Cal, doncs, que el govern de l’Estat es disposi a respondre, a dialogar i a pactar, sabent que és la immensa majoria del poble de Catalunya (el 80%) la que va votar a les darreres eleccions en favor del dret a decidir i que depèn d’allò que el govern espanyol faci que, en una proporció molt elevada, aquesta majoria s’inclini definitivament cap a l’independentisme o pugui ser recuperada per a unnou pacte constitucional, que no serà versemblant fins que el govern de l’Estat no el faci seu i es decantin al seu favor les dues terceres parts del Congrés dels Diputats.

El PSC ho sap molt bé. Sap que els vots del PSOE no basten per a una reforma constitucional; sap que, guanyi qui guanyi les eleccions espanyoles,només amb els vots del PP s’obtindrà la majoria parlamentària necessària a Madrid. Per això, no s’entén que el PSC renunciï a pressionar-lo, abandonant el bloc catalanista i reclamant a aquest l’acord amb un govern de l’Estat que, ara com ara, s’hi mostra radicalment contrari. No és així que el mourem, que el forçarem a venir a la taula del diàleg i del pacte per la reforma constitucional.

Sorprèn molt l’esment que fa el comunicat del PSC als “acords que calen sobre el desenvolupament estatutari i el nou finançament autonòmic”, com si no s’hagués produït la sentència del Tribunal Constitucional l’any 2010. Cal recordar que això ja es va intentar i va fracassar i que som ara en un altre moment: a l’espera d’una consulta al poble de Catalunya, derivada d’aquesta negativa estatal a l’Estatut referendat pels catalans, i a l’espera també d’un nou pacte constitucional que entretant pugui prendre cos  i que inclogui la singularitat nacional de Catalunya i tot allò que se’n desprèn.     

El PSC, d’altra banda, fa bé de denunciar que ERC compri el suport de CiU a algunes exigències seves a canvi del seu suport a uns pressupostos molt regressius, condicionats per les limitacions provinents del govern espanyol i de les institucions europees, però que amaguen també greus polítiques de signe neoliberal, privatitzadores i contràries a l’Estat del Benestar. Un retret tanmateix que no val per a la resta de grups que han pactat la consulta i que no donaran suport als pressupostos. I que tampoc val per excusar l’absència del PSC i la seva alineació amb el PP i Ciutadans.

Cal que el PSC recuperi l’esperit que el va fer possible i que el va fer gran: la voluntat de ser una força majoritària i de govern a Catalunya i, en conseqüència, la voluntat de reunir en una mateixa formació plural i forta tots els socialistes de Catalunya, esdevenint el gran agent de la unitat civil del nostre poble, la primera força de l’esquerra catalana i la punta de llança del catalanisme d’esquerra, feta d’integració de sentiments i d’identitats compartides.

El PSC, no pot confondre’s amb les tàctiques partidistes de ningú, però encara menys amb les estratègies de la dreta i del nacionalisme espanyol més reactiu i obtús.

El PSC no pot continuar actuant segons les demandes d’un reduït  segment electoral ni en funció de la visió d’un determinat territori, sinó en funció de l’amplíssim i divers conjunt de l’espai socialista.

El PSC ha d’assumir la responsabilitat històrica de decidir des del conjunt de l’ampli i plural espai socialista, que avui es troba desemparat i dispers, en plena diàspora.

El PSC ha de recuperar el seu camí de sempre:

-el camí dels seus darrers acords congressuals i sobretot del seudarrer contracte amb l’electorat, del qual forma part irrevocable la defensa del dret a decidir,

-el camí dels interessos dels poble treballador, dels aturats i de la gran majoria que avui se sent estafada pel sistema,

-el camí del catalanisme d’esquerres,

-el camí de la unitat de tots els socialistes de Catalunya.

Fem una crida a Pere Navarro perquè obri urgentment converses amb els exponents diversos del socialisme català que, juntament amb l’actual cos orgànic del partit, són expressió bàsica, de l’ample i plural espai socialista català, per trobar un camí d’unitat d’acció que contempli una expressió efectiva de la seva pluralitat.

Fòrum Cívic

Agrupament Socialista

Read Full Post »

Més sobre Granada

Més opinions socialistes sobre la Declaració de Granada, interessant plantejament:

Declaració de valoració de la “Declaració de Granada” i del document “Hacia una estructura federal del Estado”
Entenem que la proposta de reforma federal de la Constitució que els líders territorials del PSOE, juntament amb el primer secretari del PSC, han aprovat a Granada el passat 6 de juliol és una combinació d’avenços positius, de passos insuficients i de mancances rellevants a l’hora de resoldre l’encaix de Catalunya amb Espanya.
Valorem el fet que es tracta de la primera proposta de reforma del model territorial que establia la Constitució del 1978, amb la voluntat de fer avançar l’actual model autonòmic en la direcció d’un federalisme que vol reconèixer les singularitats presents a l’Estat. Valorem també l’aposta per llindar constitucionalment l’Espanya social i reforçar el reconeixement d’aquells drets que estan a la base de l’Estat social, tot i que no ens detenim aquí a valorar en detall algunes propostes que fan referència a la reorganització general de l’Estat i dels serveis públics i que, com a socialistes, no poden sinó comptar amb el nostre aplaudiment –com la proposta d’un Fons de Garantia de l’Estat del benestar per evitar la seva retallada en temps de crisis, o la introducció de mecanismes per evitar la competència fiscal entre territoris en impostos com successions, per posar només alguns exemples-.
La nostra voluntat és centrar aquesta declaració en la valoració d’aquelles propostes de les quals
depèn una solució satisfactòria de la relació de Catalunya amb el conjunt de l’Estat. Pel què fa als avenços positius, celebrem propostes com ara:

a) El reforçament de les competències de Catalunya en la defensa i protecció del català, així com l’assumpció plena del caràcter plurilingüístic de l’Estat per part de les seves institucions.

b) La inclusió explícita dels drets històrics de Catalunya, que l’actual Constitució ja empara, en un títol específic de la nova Constitució, que reculli les facultats derivades d’aquest reconeixement.

c) La clarificació de la distribució competencial entre el nivell central i el nivell autonòmic, deixant a les comunitats totes aquelles que no corresponguin al nivell central, delimitant el concepte de competència bàsica i reduint les competències compartides.

d) La voluntat de fer del Senat una veritable cambra de representació territorial, que permeti fer efectiu el principi de participació de les comunitats en la configuració de la voluntat general de l’Estat i en els seus òrgans.

e) La descentralització del poder judicial, fent dels TSJ la darrera instància en tots els ordres jurisdiccionals.

f) La racionalització de l’Administració General de l’Estat, tant a nivell central com territorial.g) La supressió del recurs d’inconstitucionalitat contra un Estatut ja aprovat en referèndum i la seva  conversió en recurs previ al referèndum, amb limitació de sis mesos per dictar sentència.

Tanmateix, la majoria d’aquests avenços ja formaven part de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Congrés dels Diputats el 2006 amb el vot favorable dels diputats del PSOE, de tal manera que l’actual proposta és nova només en el sentit que aposta per elevar-los a rang constitucional.

Entre els passos insuficients i les mancances rellevants, constatem:

a) No es defineix si el Senat serà composat per representants dels governs de les comunitats, dels seus Parlaments o si seguirà sent composat per senadors elegits per sufragi directe.

b) La falta de claredat sobre la possibilitat que Catalunya aparegui reconeguda explícitament com a nació en l’apartat de la Constitució destinat a recollir l’enumeració de comunitats territorials que composen l’Estat. En una nova Constitució federal és imprescindible que Catalunya sigui reconeguda com a nació explícitament.

c) El no reconeixement explícit del caràcter plurinacional de l’Estat.

d) El reconeixement de les relacions bilaterals entre govern central i comunitats només si queden sotmeses a un marc multilateral de relacions intergovernamentals.

e) En l’àmbit del finançament, l’absència del principi d’ordinalitat en la llista de principis que han de regir el sistema (punt 28.2). Per contra, el contingut del principi d’ordinalitat – sense explicitar el seu nom- apareix només com una referència, el grau de vinculació de la qual es desconeix per complet. Tampoc hi ha cap referència explícita a la voluntat d’equiparar el rendiment (per càpita) del concert basc i navarrès amb el de les comunitats de règim comú.

f) La indefinició pel que fa a la possibilitat que a Catalunya, l’Agència Tributària pròpia sigui l’última responsable en la gestió i la recaptació de tots els impostos .

g) La incertesa en relació al dret del poble de Catalunya a decidir el seu estatus com a comunitat política. En efecte, és incerta la possibilitat que en el marc de la nova Constitució federal es pugui produir un pacte polític que permeti l’exercici efectiu d’aquest dret.

Entenem que l’acceptació d’aquest dret no només no és menor, sinó que és del tot central a l’hora d’articular un acord entre Catalunya i la resta d’Espanya. Entenem que és una condició necessària per tal que una eventual reforma de la Constitució espanyola en clau federal acabi comptant amb el suport majoritari del poble de Catalunya. De fet, considerem –tal i com han defensat diversos constitucionalistes de prestigi- que una consulta no vinculant ja és possible en el marc de l’actual Constitució, si hi hagués la voluntat política per dur-la a terme. Pensem que avui, en el punt que  com, aquest dret ha de formar part irrenunciable de tota solució, de tot nou pacte i, per aquesta raó, una nova Constitució federal no hauria de descartar un referèndum -tal com succeeix actualment amb Escòcia al Regne Unit i amb el Quebec al Canadà-. Perquè tenim la convicció que no hi ha cap incompatibilitat entre la reforma territorial de l’Estat en un sentit federal i la possibilitat d’un referèndum o consulta, ans al contrari: només des de la lliure decisió dels catalans i les catalanes, democràticament expressada, es pot plantejar la unió de Catalunya amb la resta de pobles de l’Estat. Recordem, a més, que el reconeixement del dret a l’autodeterminació ja havia format part de l’ideari del PSOE en el passat.

Per totes aquestes raons, entenem que avui és més necessari que mai que el socialisme català defensi amb total autonomia el seu projecte d’articulació territorial de l’Estat, sense sotmetre’s a les limitacions derivades de la proposta de reforma federal de la Constitució aprovada pel PSOE. Sense menystenir els avenços que ha fet el PSOE pel que fa al seu model territorial en els darrers vuit mesos, creiem que és necessari que avanci encara més, i amb celeritat, per aquest camí. Ho fem des de la consciència que el marge de temps per tal que d’Espanya arribi una proposta acceptable per a una majoria del poble de Catalunya és cada vegada més curt.

Signen:

Maria Badia
Joan Antoni Barón
Laia Bonet
Magda Casamitjana
Jordi Casanovas
Toni Comín
Pere Oriol Costa
Joan Ignasi Elena
David Elvira
Elvira Duran
Francesc Freixa
Jordina Freixanet
Daniel Font
Jordi Font
Jordi Homs
Núria López
Jordi Martí
Joaquim Nadal
Joan Manuel del Pozo
Consol Prados
Montserrat Tura

Read Full Post »

Granada

Molt interessant la reflexió de Jordi Martí sobre la reunió del Consell Territorial del PSOE a Granada. El PSC, liderat per Pere Navarro, ha acceptat que el PSOE no reconegui la realitat supranacional de l’Estat Espanyol, que no reconegui que Catalunya és una nació, i que no accepti el Dret a Dedicit. Jo això no ho accepto i és per això que  “tampoc veig possible un encaix amb un estat que no reconegui Catalunya com a nació i que es plantegi impedir que els catalans i catalanes poguem decidir lliurement el nostre futur”, si l’esquerra progressista d’aquest Estat no comparteix els mateixos ideals i objectius que l’esquerra de Catalunya, que podem esperar de la dreta? Espanya ha d’acceptar que l’Estat està format per diverses nacions i reconèixer els seus drets, com el dret a decidir. El PSC ha de canviar urgentment aquest plantejament i distanciar-se d’aquest PSOE que no reconeix l’existència de la nació catalana i els drets fonamentals de la seva ciutadania, com el dret a decidir.

 

Read Full Post »

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest migdia amb 104 vots a favor instar el govern de la Generalitat a “iniciar un diàleg amb el govern de l’estat per tal de possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”. Han votat a favor els diputats de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, en contra 27 diputats del PPC i C’s i els tres diputats de la CUP s’han abstingut. És el segon cop en aquesta legislatura que el Parlament vota una resolució pel dret de decidir.  El president del grup del PSC, Pere Navarro, ha estat l’encarregat de presentar la iniciativa.

Read Full Post »

Older Posts »