Feeds:
Entrades
Comentaris

Diumenge, 31 de gener, un any més, la ciutat de Lleida ha commemorat el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust amb un acte que s’ha desenvolupat a l’entorn l’escultura Fita, d’Àngel Eroles, i en el qual han intervingut representants dels principals col·lectius que van patir la persecució per part del nazisme. L’acte ha estat organitzat per la Paeria de Lleida amb la col.laboració del Grup de recerca de Memòria Històrica del Centre Excursionista (CELL) i del Grup DEMD LLEIDA, format per professorat d’instituts que treballen amb l’alumnat la Memòria Històrica i en particular l’Exili, la Deportació i l’Holocaust. Aquest acte els últims anys s’havia celebrat al Teatre Municipal de l’Escorxador amb l’assitència de grups d’alumnat de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat. Aquest any, la pandèmia ha obligat a canviar el format: aire lliure i pocs assistents

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s’ha dirigit als assistents, agafant com a punt de partida del seu missatge el lema de la diada: ‘Sigues la llum en la foscor’. “L’acte d’avui té una dimensió política, però alhora celebrem un treball d’amor, memòria i justícia vers aquells que van ser exterminats per uns altres que desitjaven la desaparició de la seva memòria. Som aquí per dir alt i fort que la vida de totes i cadascuna de les víctimes té, tenia i tindrà un sentit”. També ha assenyalat que a més de recordar les víctimes, “cal estar alertes i treballar contra els diversos tipus de foscor, per plantar cara a la persecució basada en la identitat, en la desinformació i en la negació de la justícia. Si som aquí és perquè estem compromesos en les diverses maneres de ser la llum, resistint-nos a les falsedats i exercint actes de solidaritat”; finalment, l’alcalde ha dit que “encara ara hi ha prou motius relacionat amb la negació, la divisió, la desinformació, l’odi, la xenofòbia i el racisme, perquè ens mantinguem alerta”. Un compromís pensant en les properes generacions de joves, que no tindran l’oportunitat d’escoltar els testimonis vius de qui va patir aquesta barbàrie. “Tots tenim el deure moral, cívic i polític de mantenir encesa la torxa del record, per això som aquí avui i continuarem venint els propers anys. És extremadament important que les noves generacions sàpiguen què va passar, que no va ser un episodi aïllat, sinó una de les tragèdies més intenses que s’han abatut sobre la història de la Humanitat”.

Gràcies a l’actor i director de teatre Jaume Belló que ha actuat de mantenidor de l’acte i al grup Guerrilla Folk que ha aoprtat la música, molt emotiva, tot i el fort vent.

A més de l’alcalde e Lleida, han intervingut, Josep SanMartín, representant del Comitè Internacional de Mauthausen i delegat de l’Amical a l’Aragó; el president del grup de recuperació de la Memòria Històrica del CELL, Joan Ramon Segura, així com representants de col·lectius que van patir persecució pel nazisme. Sílvia Schnessel ho ha fet per la comunitat jueva de Lleida; Josep Roigé, pel col·lectiu gitano; Josep Guàrdia, en nom dels perseguits polítics i presoners republicans espanyols; Noemi Bosch, per l’Associació Lgbtiq Colors de Ponent; Joan Sorribes, per l’Associació Down Lleida; els alumnes Dioyana B. Yaneva i Pau Cases, en nom dels infants víctimes dels camps, i Salvador Escudé, com a veu de les minories religioses. Tots ells han dipositat una espelma a peus del monument, un cop llegit el seu missatge.

L’acte ha finalitzat amb una ofrena floral d’institucions i col·lectius davant l’escultura Fita.

És bonic veure la bandera republicana en un acte a la ciutat i fa goig amb la Seu Vella al fons

M’agrada molt llegir novel.la històrica, avui he finalitzat El destí dels herois, de Chufo Llorens. M’ha agradat molt i us la recomano. Explica una història familiar durant el primer terç del segle XX en una Europa i una Espanya ben convulses. La novel.la està molt ben construïda, té una narració àgil i manté un pols dramàtic, però amb una to de positivitat, que en aquesta època s’agreix. L’autor és capaç de tenir enganxat al lector, l’entreté i el distreu, en una trama entretinguda i en el marc d’un rigor històric considerable.

A més a més de seguir les notícies de la pandèmia, ens convé molt distreure’ns i submergir-nos en altres móns, i ja que no podem anar ni al cinema ni al teatre, la literatura i les pel.lícules ens ajuden.

Dimarts al vespre vaig participar en la tertúlia de Lleida Televisió que dirigeix l’amic Santi Roig, com sempre molt bon ambient i debat interessant dels temes d’actualitat, el més important, no pot ser d’una altra manera la COVID. Si la voleu veure i escoltar aquí teniu l’enllaç: http://lleidatv.alacarta.cat/diaridenitlatertulia/capitol/dimarts-15122020

La tradició d’obtenir premis de recerca i investigació per part de l’alumnat de l’Institut Guindàvols continua. S’han fet publics els premis de Recerca de la UdL 2020 i tres treballs de 2n de Batxillerat del nostre centre han estat distingits com a guanyador.

Les alumnes autores són Xènia Capdevila, amb el treball “El miratge de la immersió: del Montesinos al Guindàvols”, tutoritzat per la professora Imma Creus, en la categoria d’Arts i Humanitats; Maryam Amir, amb el treball “D’Egipte a Catalunya: un viatge en femení”, en l’àrea de Cooperació i desenvolupament; i Anabel Gaspa, amb el treball “Jo jugo, tu jugues, ell o ella juga? A què juguem?”, en l’àrea d’Estudis de gènere, ambdós tutoritzats per Teresa Quintillà.

Enhorabona a les tres per aquest reconeixement a la feina ben feta i molta sort i empenta en la nova etapa que cadascuna comença ara!

I també moltes felicitats a les tutores i al professorat de l’Institut, darrere un bon alumne sempre hi ha una família implicada i un professorat compromès.

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat una tragèdia humana, econòmica i social.

En primer lloc el nombre de persones mortes, que segons els estudis més seriosos és molt més alt del que reconeixen les autoritats; si comparem la mortalitat dels darrers tres anys a Espanya i la del 2020 el diferencial és, fins ara, d’unes 60.000 defuncions en excés, la major part directament per la COVID i d’altres per la fallada del sistema sanitari durant aquests mesos que no ha atès totes les patologies de totes les persones. Si un govern no anuncia el nombre de morts, o bé per què no el sap o no li interessa, quina credibilitat pot tenir quan anuncia altres coses?

A nivell de salut pública, l’impacte ha estat terrible, moltes persones malaltes, greument i moltes amb seqüeles persistents. La COVID ha posat en evidència les polítiques de retallades que han fet totes les adminsitracions públiques des de 2010. Si al març, la societat podia “entendre” que no se sabia i no hi havia recursos i per això van morir tantes persones. Ara, al mes de novembre, ningú no pot justificar que les administracions no hagin dedicat tots els recursos que podien mobilitzar, com ara contractar més personal sanitari, més rastrejadors i dedicar més diners per als sectors afectats per les restriccions.

La majoria de les persones compleixen les mesures que s’adopten des dels governs i aquestes tenen costos econòmics i socials molt importants, la gent pateix, ha perdut la feina, passen a un erto, no poden obrir el seu negoci, les famílies no es poden retrobar el cap de setmana, no poder fer un cafè quan treballes tot el dia lluny de casa, no es pot fer esport ni anar a actes culturals, tot això i molt més -que cadascú sap- les persones ho patim, la major part amb responsabilitat i creient que tot això pot contribuir a lluitar contra la pandèmia.

El que no es pot entendre és perquè si la població compleix no ho fan els governs, per què no fan la seva part, per què no es cobren els ERTO? per què no es pot cobrar la aprestació d’atur? per què fan un sistema d’ajuts als autònoms profundament injust i probablement il.legal? per què no han contractat més personal sanitari i més rastrejadors? per què no han dedicat més recursos? per què han tardat 8 mesos en baixar l’IVA de les mascaretes? per què aquestes continuen sent molt més cares que a Portugal? per què aprofiten per barallar-se entre partits i adminstracions? per què la culpa sempre és d’algú altre? per què expliquen tan malament les coses? per què no fan pedagogia? per què surten sempre sense mascareta i no guarden les distàncies? per què mai he vist un policia recriminar qui no porta mascareta?

En difinitiva, la ciutadania pateix les decisions dels governs i la major part ho fa amb responsabilitat, però veu amb estupor que les persones que governen no saben què s’ha de fer ni com s’ha de fer. Es pot celebrar un acte religiós en un temple i no un acte cultural en un teatre? Es pot fer esport d’èlit per a la TV de pagament i no es pot fer esport de base? Es poden fer festes per a les elits i un operari que treballa tot el dia lluny de casa seva no pot fer un cafè ni dinar en una taula i ho ha de fer en un banc o a terra? Estan també tancades les cafeteries del Parlament i del Congreso de los Diputados?

Continuament es demana responsabilitat a la ciutadania, la ciutadania també demana responsabilitat als governs, feu les coses millor, escolteu als qui en saben, no podeu continuar en una bombolla tan allunyats de la realitat, poseu-vos en la pell de les persones que pateixen i tingueu sentit comú.

Ahir vaig participar a la tertúlia de Lleida Televisió, un plaer com sempre. El tema gairebé únic: la COVID i les seves conseqüències. Moltes gràcies al conductor, Santi Roig, per convidar-me i a les valuoses aportacions de José Luís Aguilà i Ramon Grau, bon ambient i reflexions interessants i constructives.

Si voleu veure i escoltar el programa cliqueu a l’enllaç

Torna el confinament i aprofitem aquest temps per llegir. La cultura -i els amics- ens va ajudar en el primer conifnament, ara que venen dies de prudència i quedar-se a casa, molt més del que ens agradaria els caps de setmana, aprofitem per llegir, escolar música i mirar pel.lícules, la cultura ens salva, al menys de l’avorriment i de la ingnorància.

Avui us vull recomanar un llibre que m’ha agradat molt: La danza de los tulipanes, de Ibon Martín, una molt bona novel.la d’intriga policíaca, el que ara s’anomena thriller. La novel.la té molt bon ritme i enganxa, i a més de la intriga fa unes descripcions del paisatge que ens ajuda a conèixer, sense anar-hi, una part molt interessant del País Basc. Molt recomanable.

4. Lleida m’agrada i m’agrada que s’hi faci aquesta exposició. M’agrada que el lleidatà Tatxo Benet i els museus de La Panera i de Lleida hagin fet possible que s’exposi a Lleida. No us la perdeu.

L’exposició d’una selecció de les peces de la col·lecció Censored, de Tatxo Benet, al Centre d’Art la Panera pretén, no només incidir en la visualització de les atrocitats que, per diferents motius, s’han ocultat en diferents punts del món, sinó visualitzar, a tall de repte, la censura mateixa en tant que atrocitat. Més que no pas un fantasma procedent dels antics règims totalitaris o de la remota Santa Inquisició, la complexitat que presenta la censura en les societats contemporànies fa necessari afinar en la comprensió de la seva multiplicació de cares.

Abel Azcona / Amina Benbouchta / Jordi Benito / Clemente Bernad / Zoulikha Bouabdellah / David Černý / Fabián Cháirez / Colectivo Mujeres Públicas / Charo Corrales / Zehra Doğan / Ines Doujak / Mounir Fatmi / León Ferrari / Joan Fontcuberta / Daniel García Andújar / Núria Güell / Levi Orta / Jani Leinonen / Natalia LL (Natalia Lach-Lachowicz) / Robert Mapplethorpe / Eugenio Merino / Marta Minujín / Antoni Muntadas / Yoshua Okón / Pablo Picasso / Oliver Ressler / Larissa Sansour / Kim Seo-kyung i Kim Eun-sung / Andrés Serrano / Santiago Sierra / Antoni Tàpies / Ai Weiwei i David Wojnarowicz

Una producció del Centre d’Art la Panera i Censored, amb la col·laboració del Museu de Lleida.

Ahir, dilluns, vaig participar (des de casa) a la tertúlia de Lleida Televisió. Gràcies Santi per convidar-me. Bon ambient com sempre. Aquests vespre amb Miquel Àngel Balao i Enric Mir, el tema central va ser la COVID-19, això és el que preocupa més a tothom. Molt interressants les aportacions i experiències compartides.

Si no la vau poder veure, la trobareu a l’enllaç

http://lleidatv.alacarta.cat/diaridenitlatertulia/capitol/dilluns-05102020

3. Lleida m’agrada, i m’agrada molt la Història, i en particular la Història de la nostra ciutat, i m’agrada que a la ciutat es facin activitats com aquesta conferència el passat dissabte 3 d’octubre al Mercat del Pla, dins dels Itineraris per a la recuperació de la Memòria Democràtica de Lleida, organitzat pel Departament de Crets Civils de La Paeria de Lleida i el Centre Excursionista de Lleida. Enhorabona als organitzadors.

En la que el professor d’Història, el Dr. Josep Gelonch va explicar de manera brillant i amena El Franquisme a Lleida, un recorregut pels espais de poder de la ciutat, gairebé dues hores en les que va fer un recorregut pels espais i els personatges del poder franquista a la ciutat. Molt interessant i necessari especialment per a les noves generacions que no van viure aquella etapa. Fem difusió de la Història.