Feeds:
Entrades
Comentaris

Segons dades del Departament de Salut, en els darrers 8 dies, a Catalunya el grup d’edat amb més contagis ha estat el de 0-9 anys, amb 36.050 menors infectats; després el de 10-19, amb 34.050, i en tercer lloc el de 40-49 amb 33.20.

Si mirem les dades recollides durant tota la pandèmia fins ara, el grup d’edat de 0 a 9 anys era el cinquè, per tant hem d’afirmar que des de la fi de les vacances de Nadal, els contagis dels més petits s’han produït a les escoles, a les entrades i sortides dels centres, a les activitats extraescolars, i han passat el virus als seus pares i familiars. Abans de Nadal, les dades ens indiquin el fenomen contrari, els nens es contagiaven principlament a casa. Per tant, ara les escoles no són segures i són focus de propagació de la malaltia.

Un altre tema és que les escoles hagin d’estar obertes per a que els pares i mares puguin anar a treballar i no es vulgui (o no es pugui) pagar baixes als pares. Si és així es diu i tothom ho pot entendre, però la ciutadania no es mereix que no es digui la veritat

COVID i Nadal

Avui, 20 de desembre de 2021, segons les dades oficials, a Catalunya hi ha 56.176 casos actius de COVID; fa un mes n’hi havia 3.503. Davant d’aquest creixement geomètric que encara no s’ha aturat, les preguntes que que sento que es fan la gent són: perquè no s’han pres mesures abans? Per què es fan concerts de 15.000 persones en locals tancats, congressos de partits, manifestacions multitudinàries? Per què es pot menjar i beure al cinema i no es demana el passaport COVID? Per què no s’ha reduït la presencialitat en els centres d’eduació secundaris i universitaris i no s’ha tornat a impulsar el teletreball? Per què no es redueixen els aforaments i es limiten els horaris, principalment els nocturns? Per què les persones que han de prendre decisions els costa tant fer anuncis de mesures que són (eren) necessàries i que sempre arriben tard? Per què no escolten el que fa dies que diuen el personal sanitari i els epidemiòlegs? La immensa majoria de la ciutadania prefereix que es prenguin mesures i poder contenir el creixement de la COVID, després serà tard i més dur. Sembla que els pesi més l’opinió d’una minoria de persones insolidàries que no es vol vacunar o els interessos econòmics a curt termini. Els polítics estan per prendre decisions en favor el bé comú, fer-ho tard sempre és pitjor en termes de salut i resulta més car en termes d’economia. Bon Nadal

A mi, els llibres d’Almudena Grandes m’agraden molt

El dijous passat, 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers la dona a l’Institut Guindàvols vam treballar aquesta problemàtica, sota la idea que “Estimar mai no fa mal”.

La jornada va estar marcada per un seguit d’activitats reflexives sobre la violència i els seus tipus, en les quals va participar tot el centre.

L’alumnat de teatre va introduir l’activitat amb un sketch. Tot seguit vam fer una petita enquesta a l’aula on l’alumnat va reflexionar sobre les seves conductes envers la violència de gènere i els vam donar a conèixer els diferents tipus.

Finalment, es va explicar l’iceberg de la violència i vam pensar diferents actuacions-frases on s’empra la violència de gènere no visible.

Cada grup va penjar les mans i els cors, aquí teniu el que van fer l’alumnat de 3r d’ESO A, la meva tutoria. Bona feina.

Divendres 19, a l’edifici transfronterer, es va celebrar l’acte de lliurament dels premis dels treballs de recerca de la UdL.

Tres alumnes de l’Institut Guindàvols van obtenir reconeixment pels seus TdR, enhorabona a la Chaimaa, Kaoutar i Belen i als seus tutors, David i Anicet!

Excel.lent exposició sobre l’exili republicà al final de la Guerra Civil a la Biblioteca Pública de Lleida.

És una selecció de les imatges enviades per les agències internacionals entre le 26 de gener i el 10 de febrer de 1939

Aquitania

Si us agrada la novel.la històrica segur que gaudireu amb la lectura d’aquest llibre d’Eva Garcia Sáenz de Urturi

Dimarts, 1 de juny, vaig participar en la tertúlia de Lleida TV, com sempre bon ambient i repàs de l’actualitat de la ma de Santi Roig

enllaç

He llegit Tàndem, de Maria Barbal, regal de Sant Jordi d’enguany, m’ha agradat molt, tant la història com la manera d’escriure de l’autora; la novel.la se m’ha fet curta, però, potser sóc una mica estrany en això, m’agraden molt les trames complexes i les descripcions més detallades, les novel.les que et duren més dies. Cada autor o autora té la seva manera d’escriure i la de la Maria Barbal és molt, molt bona, i cada cop més reconeguda, però amb el mateix argument i unes descripcions molt més detallades el plaer de la lectura s’allargaria més. Torno a la novel.la recomanant-la i felicitant a l’autora, una de les coses que més d’ha agradat és la visió positiva que ens dóna en una temàtica difícil.